Capacitats

Algú, amb coneixement de causa, l’anomenà «el pitjor funcionari de l’Europa occidental». No dic que no fes mèrits suficients, per encapçalar la classificació d’incompetents continentals, dic que no es poden desconsiderar altres virtuts, altres capacitats no gens relacionades amb la burocràcia. Fer-se amb un títol tan cobejat a l’Administració requereix esforç i perseverança. No s’ha de ser pardal, per guanyar tan alt honor laboral. Sé que qui li havia atorgat el tractament només coneixia un petit redol del conjunt administratiu i, això no obstant, de l’observació, àdhuc del tracte amb qui preferia lliurar-se a la vagància, n’havia tret conclusions precipitades, car rere la façana de funcionari gandul hi bategava un esperit lliure, aplicat a la investigació de la disciplina mètrica, més concretament de la mètrica sil·làbica romànica, matèria en la qual excel·lí i n’era una autoritat. La seva passió secreta, tanmateix, era la pintura, les belles arts, i ho era per una raó no gens negligible. D’adolescent havia estat alumne d’una professora particular de la qual se n’havia enamorat i, en certa manera, havia estat correspost, si més no en la vessant platònica de la passió, car mai no transcendí l’abast real de la relació. Es desconeixen les maniobres per accedir a la funció pública, però se sap que podia passar el dia abstret, pensarós, capficat en composicions estètiques allunyades de la rutina d’oficina. Defensor del dret a la peresa, conspirà amb eficàcia contra els dies feiners i, finalment, llegà a la història de la literatura la més divertida antologia de punts suspensius.