Preguntes polítiques

Tinc una sèrie de preguntes que constantment em martellegen el cervell per la situació política que estem vivint. Per què aquesta malvolença d’alguns partits contra Catalunya? I també de gent diversa, normalment integrada en aquests partits.

Que si la llengua, que si els mitjans de comunicació, que si presó per la nostra gent implicada en la política, també per a alts funcionaris i paladins de les nostres causes i inquietuds –no directament, és clar–, que per a això ja existeix el poder judicial, el qual diuen que és imparcial, encara que molts considerem que no, atesa la seva actuació totalment arbitrària.

Deixin-nos tranquils, que després de tants segles de persecucions ens mereixem viure la nostra vida amb tranquil·litat i assossec. Nosaltres no desitgem cap mal ni anem contra ningú. Som gent totalment pacífica.

Tenim la nostra llengua, cultura i personalitat pròpia, que ve de pares a fills i ningú ens la pot prendre, perquè la duem tan endins que toca directament la nostra ànima.

Ara m’adono que m’he deixat quelcom tan greu que els preocupa moltíssim, “l’adoctrinament del nostres joves”. Sobre aquest tema els de la meva generació i jo –soc del 1933– sí que vàrem ser adoctrinats amb tota severitat, fins al punt d’obligar-nos a estudiar en castellà, també vexats, i inclús castigats físicament, per no dir el que vàrem patir en moltes altres coses.

ANTONI TRIOLA I TRENCHS Subscriptor

Mataró