L’últim regal de Bowie

La música ens acompanya al llarg de la nostra història personal. Hi ha cançons que cada vegada que les recordem ens duen a la memòria un munt d’escenes i emocions que han estat i són part de la nostra vida, fins a confor- mar-ne la banda sonora per a molts de nosaltres.

Aquesta setmana vam saber el traspàs de l’artista David Bowie. Escoltant i llegint els comentaris apareguts a la premsa, m’he adonat que les seves cançons formaven part de la banda sonora d’un gran nombre de persones. No era conscient de com era d’important per a un públic tan ampli. Estic segura que les seves cançons els continuaran acompanyant. Amb una veu tan personal com la seva va saber renovar el món musical, creant un munt d’obres que podien agradar o no, amb tota la controvèrsia que comportava la transgressió que de vegades transmetia pel que deia o la seva imatge, però que ningú no podia discutir en el seu gran valor creatiu i d’innovació. La prova és que ha influït en molts altres artistes de la música contemporània.

Molts aquests dies hem escol- tat alguna de les seves cançons per fer un petit homenatge a aquest creador. Alguns dels seus seguidors deien que era immortal. Tenien raó perquè la seva obra artística perdurarà com una referència important del món cultural del nostre temps i acabarà per convertir-se a la llarga en un clàssic, si és que ja no ho és.

El seu productor musical va explicar que Blackstar, l’últim àlbum que va sortir al mercat la setmana anterior, havia estat el seu regal de comiat. Lluitava contra un càncer i va crear fins a l’últim moment, fent-nos aquest regal el dia que complia 69 anys.