Família monoparental

És una dona de mitjana edat, una dona amb la pell freda. Porta uns texans i una camisa estampada de flors. La dona alça la veu i diu: “Em dic Laura. Sóc mare, tinc dos fills i estic separada”. Així començava la xerrada a la qual vaig assistir sobre les famílies monoparentals. La Laura va continuar explicant-nos que vivia sola, que amb el seu sou havia de mantenir la família i l’educació dels fills i que tirar endavant es feia força complicat.

Avui dia, només hem de girar una mica el cap per veure que la societat ha canviat molt i que el model de família tradicional, d’un pare i una mare, convivint amb els seus fills i filles cada cop és menys majoritari.

A Badalona han estat els socialistes els qui han marcat l’agenda política de les ordenances fiscals del 2016 proposant que es beneficiï les famílies monoparentals, per tal que aquestes puguin gaudir dels mateixos drets que les famílies nombroses; han estat els socialistes els que han constatat la necessitat d’ampliar les polítiques de suport a les famílies monoparentals, per tal que mares i pares puguin educar i formar els seus fills en les mateixes condi- cions d’igualtat que les famílies biparentals.

Abans de finalitzar l’acte, la Laura, sense aixecar massa la veu, ens explica que ella no va poder estudiar a la universitat i que vol un futur millor per als seus fills. Un futur dirigit per polítics joves per a qui l’educació, la sanitat, els nens, les persones grans, els joves aturats, les persones amb risc de desnonament, les famílies sense recursos i les famílies monoparentals siguin les seves senyeres. MARI CARMEN LOZANO Badalona