L’educació a Espanya

Sempre he admirat i respectat el filòsof i educador José Antonio Marina. Ara ha tornat a aparèixer amb una sèrie d’idees absolutament sensates. Perquè m’apassiona l’ensenyament, ho he pogut deixar justament en el moment en què he vist un deteriorament progressiu, massa dolorós per mi. Massificació i retallades, entre altres causes, no han estat suficients perquè el sistema educatiu hagi reaccionat de forma més contundent.

Anem a pitjor i quan algú com Marina proposa mesures per millorar, com la d’establir un MIR o la compensació econòmica als centres, en primer lloc, i als professors implicats en aquestes mesures de millora, apareixen de nou els immobilistes –sindicats docents de professors– al·legant que tots els que fan classes estan ben preparats i que, a més, seria discriminatori. Jo dic que això és mentida. Primer: hi ha professors bons i dolents i això és fàcilment demostrable. Segon: als instituts s’accedeix per unes llistes que només segueixen l’ordre d’arribada . Tercer: la igualtat per a tots només s’ha d’aplicar al principi, després uns treballen bé i d’altres no i, per tant, s’ha de discriminar. Qualsevol empresa avalua els seus treballadors.

No volem aprendre d’altres països que ens passen la mà per la cara en aquests temes com Finlàndia, Suècia o els Estats Units, on hi ha escoles que funcionen bé. Aquí sempre estem parlant d’igualtat, però ja s’ha demostrat que la igualtat en la mediocritat no funciona. I així ens va. MANOLO SUÁREZ GARCÍA La Seu d’Urgell