EN PORTADA
ELS CINEMES BARCELONINS ES REINVENTEN AMB IMAGINACIÓ PER ADAPTAR-SE ALS NOUS TEMPS I ALS NOUS ESPECTADORS
El Phenomena, el Texas, el
Zumzeig i els Boliche són l’exemple que alguna cosa està canviant a les sales dedicades al
setè art de la ciutat.
Si noms com ABC, Borrás, Casablanca, Niza, Rex o Waldorf no us sonen gairebé de res, és que sou massa joves per haver viscut aquells temps, ja mítics, en què Barcelona estava farcida de sales de cinema.
La major part havien sigut, en algun moment, sales encatifades de considerables dimensions, amb grans pantalles cobertes per unes cortines que, abans de començar la projecció, ja ens convidaven al misteri; el reflex perfecte d’una època en què anar a veure una pel·lícula era, a més d’un popular entreteniment, tot un ritu social i cultural. Amb el temps, els grans cinemes van donar lloc a les petites multisales, moltes de les quals ubicades dins d’uns impersonals centres comercials. I el pas següent, malauradament, va ser, en aquesta successió de canvis vertiginosos, veure com molts grans cinemes històrics començaven a abaixar la persiana. Nous temps, noves sales Semblàvem ja resignats davant la idea que les sales de cinema eren gairebé cosa del passat. Paradoxes de la vida: en una època en què consu- mim més cinema que mai, l’espai privilegiat per gaudir d’una pel·lícula ha arribat a estar en perill d’extinció. Però, afortunadament, no tot són males notícies.
D’un temps ençà, hem vist néixer a Barcelona, o reobrir, algunes noves sales que proposen fórmules aptes per encarar el futur cinematogràfic de la nostra ciutat amb més optimisme, i que apareixen per sumar-se a altres propostes ja clàssiques i reconegudes, com són les dels cinemes Verdi, Girona, Maldà i Méliès.
Per a bé de tots, el cinema com a gran espectacle ressorgeix així de les seves (mai del tot consumides) cendres, amb iniciatives que recuperen bona part de la màgia del passat, i que alhora tenen la mirada posada en el futur.
Condicions adequades (comoditat i també bons equips d’imatge i so), una programació rigorosa i dissenyada amb criteri cinèfil, una varietat d’activitats culturals i lúdiques complementàries…, són alguns dels secrets de les sales de cinema del segle XXI, comandades per exhibidors romàntics que, per damunt de tot, estimen amb bogeria el setè art. Què us sembla, anem a visitar-les? Seguiu-nos, doncs! Viure i fer viure una experiència: aquesta era la intenció del cineasta i exhibidor Nacho Cerdà quan va decidir posar en marxa les reeixides projeccions itinerants del Phenomena. El pas següent ha estat consolidar la seva proposta en una sala fixa, re-
obrint els antics cinemes Nàpols. La primera aposta de risc va ser reformar completament les antigues instal·lacions i convertir les dues sales que hi havia en una pantalla única i espectacular. Els veïns creien que s’estava construint un supermercat, però quan per fi es van concloure les obres, tothom va poder comprovar que la llarga espera havia valgut la pena.
Només endinsar-se en el vestíbul del Phenomena, un ja té la sensació d’emprendre un viatge a un passat gloriós: sòl de luxosa moqueta amb el dibuix de la pel·lícula El resplandor, cartells originals de diversos films de culte, un bar dels d’abans (en què ve de gust quedar-se a conversar tranquil·lament després de la projecció) i sobretot el veritable sancta sanctorum del nou Nàpols: una enorme sala de projecció de decoració art déco, dotada amb les comoditats més grans i l’última tecnologia, i amb una luxosa pantalla que encara projecta pel·lícules en 35 mm. Per a tots els gustos Cerdà no amaga la seva fascinació pels clàssics del cinema de gran espectacle, com ara Tiburón o Superman. Però a Phenomena hi ha es- pai per a moltes propostes més: grans films de la història del cinema de Hollywood, cicles dedicats a revisar l’obra de directors i projeccions de films de culte, entre moltes altres sorpreses. Recomanem: A més de clàssics incombustibles, programes dobles, maratons de tres pel·lícules i matinals infantils cada diumenge, val la pena destacar una iniciativa d’indubtable caràcter festiu: la Beer & Pizza Night, que de moment ja ens ha permès gaudir de films de culte com El gran Lebowski i Golpe en la pequeña China. No té res d’estrany que un director de cinema tingui una sala de projecció. Hi ha al món diversos exemples de cineastes de pedigrí, com Nanni Moretti, Aki Kaurismäki i Quentin Tarantino, tots ells propietaris de sales en què mostren la seva personal passió pel cinema.
Dos trets principals ca- racteritzen l’oferta del nou Texas: La primera és l’amor irreductible pel setè art de l’artífex d’aquest projecte, el també director Ventura Pons. El segon, la seva voluntat d’oferir només films subtitulats en català.
Per a Pons, la decisió de recuperar els antics cinemes Texas per al públic barceloní no és exactament un negoci, però tampoc cap aventura incerta; es tracta més aviat d’un projecte ben meditat, que vol guanyar-se la confiança d’un públic fidel. I val a dir que ho està aconseguint, amb la complicitat d’un equip que recupera professionals de llarga