Homenatge a Bruce Willis
‘La jungla de cristal’ és la millor pel·lícula d’acció feta per Hollywood als anys vuitanta, i punt
Espero que sapigueu disculpar la hipèrbole, però l'obra magna de John McTiernan, amb l'immens Bruce Willis com a protagonista, convida als judicis desmesurats (dels que m'estic traient). Vegem-ho: on és la seva grandesa? Es pot dir que en tot. Però especialment en el senzill plantejament d'entrada i en els detalls que jalonen el desenvolupament. Les escenes espectaculars, que n'hi ha, s'emmarquen i cobren sentit en una història en què un home corrent, vulnerable i amb defectes, l'inspector John McClane (Bruce Willis), es veu obligat a fer coses extraordinàries. …s una pel·lícula que, encara avui, gairebé quaranta anys després de l'estrena, no es pot deixar d'admirar. Ni de veure.
El plantejament és senzill: McClane (Willis) s'haurà d'enfrontar, tot sol, a una dotzena de terroristes tancats en un gratacel. Els terroristes, o el que siguin, han ocupat un edifici espectacular de Los Angeles i entre els ostatges hi ha la dona de McLane. El sentit de l'humor i uns diàlegs brillants són la gran carta d'aquest film seminal –tants cops imitat i mai igualat– que té, a més, un malvat poc vulgar. El tristament mort actor britànic Alan Rickman, que, com Hans Gruber, exerceix d'arxienemic despietat i enginyós. L'enfrontament entre McClane i Gruber sembla una successió de jugades d'escacs que se succeeixen al ritme d'un partidàs de tennis, en què la simplicitat del plantejament no és cap obstacle per a la subtilesa i la brillantor dels moviments de tots dos.
La jungla de cristal es va estrenar el 1988. Els vuitanta, per al negoci del cinema, van estar marcats per les grans pel·lícules d'acció. Amb noms no menys grans com els de Schwarzenegger, Stallone i el també inoblidable i, tot i això, massa vegades oblidat Chuck Norris. …s la dècada en què els estudis, moguts per l'obsessió dels superèxits –el blockbuster–, van tornar a agafar les regnes del negoci després del miratge de llibertat que va ser aquell cinema independent realitzat als setanta per Coppola, Scorsese i altres directors de l'anomenat nou Hollywood. Als vuitanta va tornar el vell Hollywood i els executius del cigar –encara es fumava– que només volien sentir parlar de pel·lícules high concept. Pel·lícules, en resum, que es podien explicar en una o dues frases. El projecte de La jungla de cristal –que va tenir una cocció lenta– es va presentar durant anys com El coloso en llamas con terroristas, i també com Rambo en un rascacielos.
El punt de partida va ser un llibre de l'escriptor Roderick Thorp, Nothing last forever (1979), continuació d'una novel·la anterior del mateix autor, El detective. Una història de policies i lladres que ja s'havia portat a la pantalla el 1968 amb Frank Sinatra com a protagonista. De fet, quan el projecte va comenÁar a rodar, van oferir protagonitzar-lo al mateix Sinatra, però va declinar l'oferta: massa gran per caminar saltant per allà. El projecte va passar llavors de mà en mà. Segons la Wiki, també van dir que no al projecte actors com Stallone, Harrison Ford, Richard Gere, Clint Eastwood, Burt Reynolds i Robert De Niro, les grans estrelles del moment.
Fins que, després que el guió passés per diversos estudis i diversos guionistes –el senyal del cinema dels vuitanta–, va anar a parar a les mans d'un llavors relativament desconegut Bruce Willis. Un actor de televisió, famós per l'enginy, la simpatia i la barra en una sèrie titulada Luz de luna. La resta és història. Una història que malauradament el mateix Bruce Willis, de 69 anys, potser ja no pot recordar, a causa de la demència frontotemporal galopant que té i que, segons els seus familiars, ha arribat a un punt que li amenaÁa la vida. Que sigui aquesta referència a La jungla de cristal i la seva grandesa, doncs, un sentit homenatge a Bruce Willis i a tot el que l'actor ha aportat al cinema d'acció.
Però no seria just definir el film de John McTiernan per la revolució per al gènere que va suposar l'arribada a l'star system heroic de l'immens Willis, amb les seves tones d'humanitat. Ni seria suficient parlar tan sols de la seva saviesa i habilitat, en què tot importa. Tornem-hi: La jungla de cristal, la millor pel·lícula d'acció de la història de Hollywood. Tot un clàssic intemporal. I punt.c
Una història que malauradament el mateix Bruce Willis, de 69 anys, potser ja no pot recordar