Trump-Biden, Taiwan i Barcelona
El que va començar com una guerra comercial és avui un conflicte estratègic. Els EUA pressionen les seves grans tecnològiques perquè se’n vagin de la Xina i inverteixin a Occident. La indústria dels xips és un exemple principal.
Sigui qui sigui el guanyador a les pròximes eleccions presidencials dels EUA, el favorit republicà, Donald Trump ,oeldemòcrata, Joe Biden , o el seu substitut, està prou clar que la política econòmica internacional de la primera potència mantindrà les constants que es van posar en marxa durant el mandat del primer, a partir del 2018.
Es va activar llavors una guerra comercial amb la Xina que Biden ha mantingut i ampliat durant la seva presidència. L’últim episodi destacat ha estat la imposició d’aranzels a la importació de cotxes elèctrics xinesos, mesura a què també ha donat suport la Unió Europea. Però els fronts d’aquesta batalla inclouen moltes més gammes de productes.
Tot i que tot va començar en aparença com un intent dels EUA de reduir el seu enorme dèficit comercial amb la Xina, el principal subministrador de les seves importacions, les coses ara estan més clares i és evident que es tracta d’un conflicte estratègic, que inclou el comerç, però que va molt més enllà i en què l’ús del votant blanc és la palanca política. Washington vol evitar que Pequín lideri àmbits crítics de les noves tecnologies, un dels pilars, amb el dòlar com a moneda de reserva mundial i el seu poder militar, de la seva hegemonia estratègica i que fonamenten aquesta continuïtat en les pràctiques de les administracions republicanes i demòcrates.
En unes poques dècades les empreses xineses han passat de fabricar quincalles i oferir mà d’obra barata a les grans multinacionals occidentals a vendre al mercat productes amb alt valor afegit que aspiren a desplaçar els productes nord-americans i europeus. La paradoxa és que aquest progrés hauria estat impossible sense l’apadrinament dels mateixos EUA que ara ho critiquen amb ferocitat.
Les noves tecnologies, en especial la intel·ligència artificial i els xips d’última generació, no cobreixen un camp específic d’activitats, serveixen per a pràcticament tota mena d’usos en els àmbits productius, socials i militars. Des del control social i l’espionatge fins a la guerra. El conflicte ha activat les consideracions de valor estratègic dels desenvolupaments en aquests camps. Exciten el nacionalisme extrem en els dos camps, el de Trump i el de Xi Jinping, el president xinès.
Dijous Trump va fer unes declaracions que han agitat les aigües econòmiques, molt sensibles a l’estat de les relacions entre els dos gegants. El candidat republicà va advertir que Taiwan –l’illa que la Xina considera part del seu territori i envers la qual els EUA havien mantingut una política conciliadora amb Pequín acceptant que les dues entitats eren un sol país, fins als dos últims mandats de Trump i Biden– hauria de pagar per l’ajuda militar de Washington en el cas d’una invasió o un atac xinès, una factura per haver “robat el nostre negoci de xips”, segons el candidat. El primer registre de la inquietud despertada per les paraules de Trump va venir d’aquella mateixa indústria de semiconductors, concentrada de manera aclaparadora a Taiwan i que ja estava en suspens per les informacions que apunten que l’Administració Biden prepara noves mesures. Accions a la baixa i diners sortint a cabassos.
Després d’un període de dubtes, les grans multinacionals tecnològiques dels EUA han acceptat que les seves inversions i dependència productiva de la Xina s’hauran de reduir dràsticament. Sempre amb l’objectiu d’alentir tot el possible el progrés tecnològic capdavanter del gegant oriental.
Les tecnològiques necessiten crear noves cadenes de subministrament i valor en altres àrees
Intel està recuperant el temps perdut; inverteix en noves startups i amplia els seus projectes
Molts dels grans empresaris de Silicon Valley, propietaris de les firmes tecnològiques líders mundials, estan executant un gir polític dràstic. Han passat d’oposar-se a Trump a les campanyes anteriors, pels seus anuncis de guerra comercial i el seu rebuig de la immigració, a donar-li suport polític i financer. Antics i nou creients, des de Sam Altman i Elon Musk, Ben Horowitz i Keith Rabois. Fins i tot l’amenaçat Mark Zuckerberg es mostra ara molt conciliador. Una barreja d’esperances de rebaixes fiscals per als seus beneficis, noves subvencions per a les seves empreses i comandes públiques per alimentar la cursa d’armaments expliquen el gir.
Però mantenir l’avantatge en una àmbit tan avançat com el dels xips d’última generació sense produir a la Xina i allunyant-se de Taiwan és un objectiu complicat, prou difícil d’aconseguir. Per això, ja des de fa temps, tenen plans en marxa per crear una nova xarxa d’investigació, desenvolupament i producció de xips d’alta tecnologia centrada en Occident, però que treballi a una escala tan global com sigui possible. Factories noves a Europa, a càrrec també dels fons Next Generation, com a Alemanya. També es pretén fer alguna cosa a Espanya, en aquest cas una modesta planta d’acoblament de xips per a automòbils, a Tres Cantos (Madrid). Però possiblement hi hagi més propostes sobre la taula. Cal invertir més del que ho fa el rival, que és molt.
Intel, una referència històrica en la producció de xips, que va cometre l’error estratègic de centrar-se en el desenvolupament per als ordinadors personals deixant de banda les àrees que ara són crucials i estan vinculades a la intel·ligència artificial, està canviant de rumb. L’empresa que presideix des de fa tres anys Pat Gelsinger ha intentat recuperar el temps perdut invertint molt en empreses emergents xineses. Però les noves realitats geopolítiques l’obligaran a buscar nous emplaçaments. Barcelona és una d’aquelles ciutats capaces d’acollir activitats de disseny i creació de xips. Per les seves universitats tècniques, que asseguren un nombre suficient d’enginyers, i perquè ja disposa de centres d’alta tecnologia i computació. És la nova geografia de les cadenes de subministrament en el context del xoc de titans entre els Estats Units i la Xina.