Una marea humana inunda els carrers de Barcelona d’Orgull
Més de 120.000 persones fan lluir l’arc de Sant Martí
Gabriel García M·rquez va escriure en la seva època de periodista a El Espectador la histÚria d'un nen a qui van haver d'extirpar els dos glÚbuls oculars i que, quan es va recuperar de l'anestèsia, va dir: “Mare, no em puc despertar”. El 6 d'octubre del 1991, uns caps rapats de Barcelona van deixar cec a cops Miguel PÈrez, que podria haver dit el mateix que aquell nen quan va arribar a l'hospital del Mar. El seu delicte era ser un sensesostre.
Hi va haver mÈs víctimes. A Sonia Rescalvo, que dormia al parc de la Ciutadella, tambÈ la van matar a cops. Va quedar tan moradenca que els investigadors es van pensar que era negra. El seu delicte, ser trans. Han passat 33 anys. Barcelona va celebrar ahir una multitudinària manifestació de l'Orgull LGTBIQ+ en què van participar almenys 120.000 persones, segons la Guàrdia Urbana (mÈs, segons els organitzadors). Moltes van recordar que 33 anys de vegades semblen 33 segons.
Avui a cap periodista no se li acudiria escriure el nom de pila de la Sonia entre cometes o en cursiva, com si fos un malnom o un àlies i un poguÈs dubtar de la seva identitat sexual. Tot i aixÚ, l'homofÚbia i la transfÚbia encara són presents, denunciaven els manifestants. Ahir a la matinada, hores abans de la marxa, un home va atacar una dona trans. Una altra vegada, el seu únic delicte era ser qui era.
L'alegria, el color i el caràcter lúdic de la festa de Barcelona, que va comenÁar a la plaÁa Universitat i va acabar a l'Arc de Triomf, no van poder defugir que al segle XXI encara cal reivindicar les mateixes coses que reivindicava Oscar Wilde al XIX. El lema central de la manifestació, i de tots els actes previs lligats a l'Orgull, era precisament el següent: “Educació en diversitat sexoafectiva i de gènere: assignatura pendent”.
Una pancarta deia: “La diversitat en educar Ès educar en la diversitat”. D'altres eren mÈs irÚniques. “Bisexual perquè la meva àvia diu que cal menjar de tot”. O: “Aquí teniu les plomes que no vau poder arrencar”. Hi van participar persones de totes les edats. Joves i no tan joves. I carrosses (de les de rodes): a les 19.30 hores les últimes encara eren a la plaÁa Universitat quan les primeres ja eren des de feia estona a l'Arc de Triomf.
Maxifaldilles i minifaldilles. Imitadors dels integrants del conjunt Village People. Purpurina (tot i que està prohibida), làtex, boes de plomes, transparències, torsos nus, perruques, talons. Diuen que perquè surti l'arc de Sant Martí primer ha de ploure, perÚ ahir una riuada amb els colors de l'arc de Sant Martí va recórrer Barcelona. No tots els manifestants eren homosexuals. “Som les vostres mares i pares. I us fem costat”.
Una multitud a les voreres de la Gran Via aclamava els ocupants de les carrosses. Algunes eren publicitàries, com ara la desfilada dels Reis d'Orient; la que tancava la marxa deia: “Ves al llit amb qui vulguis i esmorza amb... (una marca de cereals)”. Des dels vehicles saludaven especialment la presència de les parelles gais mÈs veteranes, les que no van poder gaudir quan eren joves de dies com el d'ahir. Moltíssimes persones van participar en la festa, perÚ moltes s'han quedat al camí i no hi van poder anar, com la Sonia.
Làtex, purpurina, imitadors del grup Village People i un sentiment agredolç per l’última agressió