El retorn controlat de Puigdemont
L’expresident espera els pròxims moviments del Suprem i del TC per aclarir el seu futur
Carles Puigdemont està disposat a tornar a Catalunya. El 26 d’agost acaba el termini per designar un candidat per investir com a president de la Generalitat. El líder de Junts continua intentant obtenir els suports necessaris, però sense un retorn no exempt de sobresalts judicials garantit les seves opcions queden ostensiblement limitades. Quan l’11 de juny va entrar en vigor la llei d’Amnistia, s’esperava que fos qüestió de dies que l’expresident català quedés alliberat de l’ordre de detenció nacional. Tot i això, el Tribunal Suprem va fer un nou gir de guió que ara endarrerirà la tornada a Espanya.
La llei ordena als jutges aixecar totes les mesures cautelars, ordres de detenció incloses, a totes aquelles persones amnistiades dels delictes vinculats al procés. La norma és clara. Tot i això, l’Alt Tribunal ha interpretat que els lídersdelprocésnopodenseramnistiats del delicte de malversació de cabals públics. En una interpretació contrària a la dels redactors de la norma, han considerat que aquests van obtenir un benefici personal quan van fer servir fons públics per organitzar el referèndum de l’1 d’octubre del 2017. La norma de l’oblit va voler matisar l’amnistia en relació amb el delicte de malversació com una picada d’ullet a les autoritats europees, que miren amb lupa tot el que tingui a veure amb un ús fraudulent de fons públics. Aquesta literatura feta servir pel legislador ha permès al Suprem considerar que els líders independentistes no poden ser amnistiats per aquest delicte.
En el cas de Puigdemont, aquesta mateixa interpretació és la que ha aplicat el jutge Pablo Llarena, que rebutja així aixecar l’ordre de detenció. Això implica que en cas que el líder de Junts posi un peu a Espanya serà arrestat i amb tota probabilitat enviat a la presó fins que se celebri el judici contra ell.
En aquesta qüestió, els terminis són importants. La interlocutòria de Llarena no és ferma.
Tant la Fiscalia com la defensa han recorregut la resolució. Encara ha de ser ratificada pel mateix instructor i després enviada a la Sala Penal, presidida per Manuel Marchena, per a la seva revisió. No serà fins aquell moment quan la interlocutòria adquireixi fermesa. Fins que no tingui lloc aquest pas, Puigdemont no pot acudir al Tribunal Constitucional, on podrà demanar que, com a mesura cautelar, s’aixequi la seva ordre de detenció.
A més, cal tenir en compte una altra derivada. En el moment que aquesta resolució adquireixi fermesa, Llarena podria reactivar les ordres europees de detenció, fins ara en suspens per la immunitat que tenia Puigdemont mentre era eurodiputat. És cert que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) té pendent resoldre un recurs de l’expresident, que podria fer que Llarena decidís esperar.
Per la seva banda, l’òrgan de garanties ja s’està preparant perquè arribin tots els recursos relacionats amb l’amnistia. Serien tres blocs. D’una banda, els recursos d’empara contra les resolucions del Suprem que s’han negat a aplicar la llei. De l’altra, els recursos d’inconstitucionalitat que ja s’han anunciat que es presentaran, per exemple per part del PP. I finalment, el tribunal que presideix Cándido Conde-Pumpido haurà d’estudiar la qüestió d’inconstitucionalitat que ja ha anunciat que presentarà el TS respecte del delicte de desobediència.
Fonts de l’òrgan expliquen que durant l’agost la sala estarà de vacances. Tot i que, per evitar malentesos com els que van tenir lloc l’estiu passat quan es va inadmetre a tràmit un recurs presentat per Puigdemont, aquesta vegada, qualsevol resolució referent a l’amnistia s’haurà de resoldre en ple. El TC està esperant tant que el Suprem remeti la qüestió d’inconstitucionalitat com que doni fermesa a la resta de resolucions. Fonts del TS veuen amb certa dificultat poder resoldre el recurs de súplica contra la resolució que afecta els ja condemnats per malversació, com ara l’exlíder d’ERC Oriol Junqueras, abans que acabi el mes. Això significa que en aquest cas la maquinària del TC no es posaria a funcionar fins al setembre. El Suprem tenia un termini exigible per la llei d’Amnistia, que era resoldre sobre la seva aplicació abans dels dos mesos des de la seva entrada en vigor. Aquesta exigència ja s’ha acomplert, per la qual cosa la resta de recursos ja no requereixen cap termini. La sala ja va retreure al legislador els errors de la llei a causa del “ritme d’alta velocitat” perquè s’aprovés. La justícia vol abaixar una marxa.c
Fins que el Suprem fixi la fermesa de les resolucions sobre l’amnistia, el TC no hi pot intervenir