La falta de jutjats col·lapsa el sistema, que ja assenyala judicis ràpids per al 2026
El col·lapse de la justícia a Catalunya amenaça de cronificar-se. La paràlisi de l’època de covid amb la celebració de menys judicis i la frenada de molts processos a causa de la falta de digitalització de molts jutjats –alguns encara funcionen amb fax– sumada a la falta d’òrgans judicials que ventilin les causes que no paren de créixer a causa d’un augment de la litigiositat, han convertit el sistema judicial en un còctel explosiu. El 2023 els jutjats de Barcelona van rebre 20.000 casos més que l’any anterior. La situació és “alarmant”, tal com va advertir divendres la jutgessa degana de Barcelona, Cristina Ferrando. Els judicis ràpids a la capital catalana, que s’haurien d’assenyalar en qüestió de 15 dies, ja s’estan fixant per al 2026, amb dos anys de retard. I els judicis lleus immediats, destinats a enjudiciar els furts, se celebren també gairebé un any després a causa de la inga fructuosa reforma del Codi Penal, disposada per castigar la multireincidència i que al capdavall només ha servit per dilatar els terminis. La Generalitat va advertir de la necessitat de crear 50 nous òrgans judicials– entre jutjats i places en tribunals de les audiències– per descongestionar l’administració judicial catalana, i també la incorporació de nous jutges. Calculen que davant aquesta càrrede treball caldrien 101 nous jutges i magistrats que haurien de ser atorgats pel Consell General del Poder Judicial i el Ministeri de Justícia. Catalunya té una ràtio de 10,9 jutges per cada 100.000 habitants, per sota de la mitjana espanyola, que és d’11,6. El mateix president del TSJC, Jesús María Barrientos, denuncia des del 2021 la falta de jutges que pateix Catalunya i insta les administracions a posar-hi remei. A més, el pròxim govern haurà de lluitar amb el conflicte a les presons. La mort d’una treballadora a la presó de Tarragona, al març, apunyalada per un intern que treballava a la cuina, va desencadenar una onada de bloquejos que denunciava la seguretat que es viu als centres. La crisi es va tancar amb un acord amb els sindicats que establia una millora de sous, un reforç de la seguretat i l’exclusió dels interns de la cuina. /