Patricia Conde: actriu i empresària
Presenta ‘Invictus’ (TVE), estrena ‘Gru 4’ i parla d’Actiage, un pla B que ja és pla A
Si no teniu al cap el seu nom com una de les veus més assenyalades del doblatge del país és perquè és una faceta més de les moltes que té. Patricia Conde (Valladolid, 1979) torna a ser la Lucy a Gru 4: el meu dolent preferit, una altra vegada amb Florentino Fern·ndez –més que un amic, gairebé un germà gran–, al flamant nou lliurament de la saga que va crear els Minions. Patricia Conde, que domina la gola fins al punt de fer creïbles els sentiments d'un dibuix animat, ha prestat aquest talent a una criatura d'orangutan que veu amenaÁat tot el que coneix: va ser per a Greenpeace i per pura empatia. “Sabies que poso la histÚria de l'orangutan als meus nens per adormir-los amb la teva veu?” és una satisfacció a l'abast de molt pocs. “En aquest quart lliurament de Gru hi ha moltíssima acció des que comenÁa la pel·lícula i molta comèdia. Reflectim una realitat actual: famílies que s'han de traslladar per tornar comenÁar, i amb l'amor, una altra vegada, com a nucli de la saga”.
Patricia Conde, que va comenÁar a doblar amb els seus germans els anuncis de la tele per pur divertiment i va polir aquest talent posant veu als vídeos del memorable programa El informal, explica que prefereix els àudios de WhatsApp abans que els missatges i els correus, perquè “les emocions no són en el text, perÚ el to ens permet fer servir la veu d'una manera irÚnica, dolÁa o sever”.
En conversa amb La Vanguardia, reflexiona sobre aquells temps de programes gamberros, de Caiga quien caiga a El informal, passant pel capdavanter de la crítica mordaÁ, Sé lo que hicisteis, que va copresentar amb ¡ngel Martín: “Els últims anys vam viure moltes restriccions: peces, reportatges i esquetxos que en l'últim moment ens feien enrere. Potser hauríem de tornar a riure'ns més de nosaltres mateixos, recuperar aquella autocrítica. PerÚ és veritat que les xarxes socials han destrossat la manera de veure l'entreteniment: ara tot ha de ser ràpid, casolà, en un minut”.
Patricia Conde presenta a TVE el programa Invictus: cares conegudes s'enfronten a desafiaments inesperats per demostrar la seva vàlua en un format amb què està especialment
satisfeta. Al mig, molta comèdia, àmbit en què es mou com un salmó riu amunt: “M'agrada molt la improvisació, m'hi sento més cÚmoda. De petita portava una agenda a tot arreu, una llibreta petitona en què apuntava acudits. En canvi, avui tots traiem el mÚbil i diem: ‘Mira que és de bo aquest mem, mira aquest vídeo...'. En fi”.
Que Patricia Conde hagi arribat tan lluny no és només perquè tingui una cara bonica. La bona educació i l'empatia integren la seva equació: “No pots anar per la vida sent només aixÚ. Ser educada t'obre moltes portes, perÚ crec en un conjunt que es complementa amb talent, tècnica i rapidesa, que sé resoldre sobre la marxa... No m'he considerat mai una cara bonica, m'he mirat al mirall i he dit: ‘Podria ser pitjor'. I sempre dic gràcies, perquè soc una persona molt agraïda. I aixÚ és enormement poderós”. No fa gaire es va publicar que Patricia Conde vivia al camp dedicada al seu hort. Encara no ha arribat el moment de fer realitat el seu somni. Mentrestant, avanÁa pas per pas en la plataforma Actiage: “Fa molts anys que treballo amb metges i científics. Era un pla B al marge de la comunicació que s'està convertint en un pla A. Al setembre serem en totes les farmàcies”.
Malgrat tot, Patricia Conde és i serà objecte de titulars i informacions no sempre justes. Sap com ho ha de gestionar: “Soc empàtica, sensible i vulnerable per a moltes coses, perÚ soc forta mentalment. No entro a desmentir ni a rebatre: sé que és més poderós el silenci, el poder del llop mentre mira el gos bordar”. Aquesta presa de distància li permet viure al marge dels paparazzis: “Ni m'amago ni faig coses estranyes. Me'n vaig anar a Islàndia amb el meu xicot, vaig ser a Sud-àfrica amb el meu xicot, sortia amb un noi que vivia a Londres i viatjava molt per veure'l i ell venia molt a Madrid. Simplement he estat com soc: prudent, discreta i amb una part molt tímida, encara que a la gent li costi de creure. Ara, si em demanen que parli del meu xicot, em bloquejo. Despullar-me d'aquesta manera en públic parlant de sentiments i de persones no és el meu fort”.c
Diu que és sensible, empàtica i vulnerable: això no és cap obstacle per ser molt forta mentalment