Geometria aritmètica
El caos de Rodalies, un dels fetitxismes identitaris de la Catalunya moderna, ha emergit com un sospitós gir argumental. De seguida s’han activat els aspersors declaratius. S’obliden les dècades d’incompetència transversal a l’hora de perseguir, jutjar i condemnar els lladres de coure. Amb èmfasi folklòric, es parla de sabotatge i boicot. Així no ens hem de preguntar per què Catalunya és una primera potència per aquesta mena de delinqüents. L’estratègia és perversa: menystenir una evidència crònica per, a canvi, alimentar la coartada, igualment crònica, de l’Espanya ens roba. Resultat: més abstencionisme i més desafecció per la via de la indignació ferroviària.
Al Via lliure (RAC1), l’exdiputat Rafa López vaticina que les interpretacions dels partits es dividiran en aritmètiques i geomètriques. Els programes especials fan exercicis d’escalfament i espremen fins a l’última gota de suc especulatiu. Mentre dura l’espera, circulen anècdotes extravagants. Per exemple: que a la seu de la candidatura d’Alhora han arribat les caixes de cava. ¿Se sumaran a la collita Joan Raventós 1980 del Museu d’Ampolles Fracassades? Davant de les primeres xifres de participació, la comunitat tertuliana repeteix que es fa difícil comparar eleccions tan diferents (però les comparen). A Catalunya Ràdio, Montserrat Tura preveu –i l’encerta– que les Juntes Electorals Provincials no allargaran l’horari de votació.
El sondeig revoluciona les expectatives. Com a primera reacció, els experts pronuncien la paraula sorpasso amb la fruïció de qui mastega un caramel de menta. Algú parla de “record de vot”, que potser hauríem de rebatejar com “amnèsia de vot”. A La Sexta, Lluís Orriols aposta per l’autoritat de la seva històrica llibreta negra. A TV3, Laura Aznar diu, quan tot està per fer i tot és possible, que no descarta un pacte final entre Junts i el PSC. A TVE, Xabier Fortes ha convocat una tertúlia d’analistes en un escenari tan monumental que intimida: davant de la Sagrada Família. Un dels periodistes convocats és Màrius Carol. Quan li pregunten per les possibilitats de pacte entre partits independentistes,
Els experts pronuncien la paraula ‘sorpasso’ amb la fruïció de qui mastega un caramel
diu: “Oriol Junqueras no es prendria un cafè amb Carles Puigdemont si no és sota amenaÁa”.
A mesura que arriben els resultats, les interpretacions fluctuen entre l’anàlisi aritmètica, l’anàlisi geomètrica i la capacitat d’assimilar els resultats d’AlianÁa Catalana (una extensió d’un fenomen que, a Itàlia, Bèlgica i FranÁa, fa anys que dura). I en moments més incerts, el diagnòstic tendeix a un híbrid geomètrico-aritmètic. En les nits electorals, qui no es conforma –llevat de Cs i dels insaciables lladres de coure– és perquè no vol.