“Els indigenistes són racistes”
Mauricio Wiesenthal publica ‘Las reinas del mar’, unes memòries que transcorren per tots els mars
Es va embarcar per primera vegada quan era molt petit, perquè el seu pare era representant de les assegurances Lloyd’s de Londres a Cadis i tenia accés a “aquells viatges meravellosos”. Mauricio Wiesenthal es va enamorar del mar durant la infantesa i quan no podia pujar a un d’aquests transatlàntics de somni, “viatjava amb la imaginació”.
Després de molt fabular i molt llegir, es va convertir en escriptor, i ara, als 80 anys, s’ha tornat a embarcar per narrar les seves memòries a Las reinas del mar (Acantilado), una delícia de llibre que navega per tots els mars, per l’Índia, per Nova York, per l’¿frica... Llocs on va arribar en el Queen
Mary ,l’ Andrea Doria ,el Galileo Galilei ,l’ Azur ,el Canberra ,el Queen Elizabeth i molts altres d’aquests vaixells d’altres temps en què, juntament amb la seva dona, la Sarah, va conèixer reis, princeses, artistes de cinema, escriptors de renom, pintors...
En una llarga conversa amb La Vanguardia, Wiesenthal comparteix els seus records de la Barcelona on va néixer, del Cadis on va créixer i de Friburg i Cambridge, les dues ciutats on es va educar. Parla dels vaixells que a l’hivern salpen cap al Carib; de la taula del capità; dels bars clandestins de Nova York als anys vint; dels seus mestres, Stefan Zweig i Hemingway; d’Ítaca, aquell lloc on tornar “que en realitat no és un lloc”, i d’infinitat de coses més.
Recorda que quan estudiava a Cambridge va veure l’obra de J.B. Priestley El temps i els Conway, una obra de teatre “en què el dramaturg juga amb els temps. Això permet veure la vida d’una manera sorprenent i és just el que he volgut traslladar a Las reinas del mar, un vaivé temporal que dona a les històries un aire encara més sorprenent”.
Wiesenthal és expert en cultura precolombina i també és un gran conversador, una cosa el porta a l’altra i, tot i que hi ha infinitat d’afers que li interessen, no pot evitar apassionar-se amb el tema de la conquesta espanyola, que “no va ser tan terrible com alguns l’han pintada, sinó tot el contrari”.
“Aquests indigenistes que estan tan de moda són en realitat uns racistes. Els espanyols van descobrir Amèrica i aquest va ser el millor moment per al continent, perquè hi van portar el Renaixement, el rellotge, la brúixola, la impremta i la pólvora, que es va fer servir per obrir camins, per a les guerres també, però sobretot per obrir camins. La brúixola per navegar. La impremta per editar llibres. I també vam portar a Amèrica les universitats, perquè el poble aprengués i amb això es fes lliure i guanyés dignitat”, relata.
I afegeix amb vehemència que també “nosaltres hem tingut la sort que altres pobles vinguessin a conquerir-nos, gent com els fenicis, que van portar l’olivera i el cep, el torn de terrissaire, la forja de ferro, l’alfabet, la geometria i
“Els espanyols van descobrir Amèrica i aquest va ser el millor moment per al continent”
“Nosaltres hem tingut la sort que altres pobles vinguessin a conquerir-nos, gent com els fenicis”
l’aritmètica. Tantes coses que vam aprendre gràcies als fenicis. Per això, la idea de menyspreu a l’altre no és més que una idea racista”, remarca.
I continua: “A nosaltres, els romans ens van portar les coses més boniques. Què seríem si no ens haguessin conquerit els romans? Uns ibers encasellats sota uns baluards de pedra”, es pregunta per respondre’s immediatament.
I s’encén amb la idea del ministre de Cultura, Ernest Urtasun, de descolonitzar els museus: “Aquest senyor no deu conèixer l’intercanvi, deu haver nascut en un lloc on es viu del quilòmetre zero, però si Espanya no hagués conquerit Amèrica no menjaríem ni tomàquets ni patates, que ens van portar els americans”.
“Aquests indigenistes parlen de la crueltat de la conquesta com si fos cosa nostra, quan això va passar fa segles, però a més hi ha descendents d’espanyols que, afortunadament, porten noms espanyols i el que estan fent és acomplexar aquesta pobra gent, que s’ha de sentir com els fills d’un botxí quan en realitat dir-se Gómez, Pérez o López equival a considerar-se gent civilitzada, criolls que van tenir cases on s’estudiava, s’educava els nois”.
I conclou: “L’indigenisme és una caricatura falsa que fan uns senyors que senten nostàlgia de la puresa de sang. Tots som fills d’una barreja i sembla que a aquesta gent li faci vergonya haver-se barrejat amb d’altres”.