Ocupacions molt perilloses
Miquel Sàmper Rodríguez Expresident de l’Advocacia Catalana Exconseller d’Interior
El 9 de desembre de l’any passat tenia lloc un incendi en una nau industrial de Badalona on perdien la vida quatre persones. La matinada de dilluns a dimarts de la setmana passada, quatre persones més van morir en un incendi de característiques similars en un local ocupat de la plaça Tetuan, propietat d’una entitat bancària.
Els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona han afirmat aquests dies que havien fet més de vuitanta assistències en aquest local per tal de procurar a les persones que hi habitaven aliments, roba i, en definitiva, tots els recursos necessaris perquè hi poguessin viure amb una mínima dignitat, i havien dirigit l’acció social principalment a la cura dels menors.
De seguida sorgeix un debat, que lluny de ser menor hauria de ser tractat de manera serena i profunda. Les administracions han de dedicar la gran majoria de les accions i recursos a intervencions pal·liatives i assistencials, o haurien d’esmerçar els esforços a erradicar-ne les causes? Segur que en un moment de crisi com l’actual, on hi ha tanta i tanta pobresa, cal ponderar i emprar les dues línies, però una cosa ben diferent i inqüestionable és que l’Administració té l’obligació d’evitar, o si més no minimitzar al màxim, qualsevol desgràcia que es pugui produir, si és evitable.
El dia 10 de desembre del 2020, l’endemà de l’incendi de Badalona, el Departament d’Interior ordenava al cos de Mossos d’Esquadra que elaborés un informe mapeig de la situació de les naus industrials ocupades a tot el país que oferissin risc d’incendi o col·lapse per altres causes. Aquest informe, de títol Naus i grans espais ocupats, va estar enllestit el dia 24 de desembre, i tots els caps de les ABP (comissaries de Mossos d’Esquadra) el van socialitzar, respecte de la seva part territorial concreta, amb els caps de les policies locals dels pobles i ciutats afectades. Tanmateix, en totes les juntes de seguretat que es van fer posteriorment, al tema de les ocupacions se li va dedicar més del 50% del temps, alhora que, si més no llavors, era el tema que més preocupava, de llarg, els alcaldes de Catalunya.
La relació entre les diferents administracions, a banda de correctes i cordials, haurien de ser més eficaces i buscar sempre el millor objectiu social, amb independència de la ideologia política de qui les dirigeix. Dit d’una altra manera, se sigui del partit que se sigui i es pensi el
L’Administració té l’obligació d’evitar qualsevol desgràcia que es pugui produir
que es pensi, sempre caldrà governar amb l’objectiu d’aconseguir el millor per a les persones, amb la tasca inqüestionable i indiscutible per a totes les administracions, de la bona administració del bé comú, únic garant de la bona política.
La reflexió ve a col·lació perquè a la pàgina 3 de l’informe esmentat del cos de Mossos d’Esquadra hi sortia el local de la plaça Tetuan i s’advertia del risc. Després els serveis socials de l’Ajuntament de Barcelona hi han estat més de vuitanta vegades. Resulta palmari que en aquesta ocasió la relació entre administracions no ha funcionat bé. Revisem-ho de cara al futur.