Barcelona enderrocarà l’històric Aquarama de l’orca Ulisses
La demolició marca la reforma d’un zoo orientat a l’educació i la protecció
L’Aquarama del zoo de Barcelona serà enderrocat l’estiu que ve. Llavors molts barcelonins no podran contenir un estremiment quan vegin les gegantines cisalles desmantellant a mossegades aquesta instal·lació construïda als anys seixanta i que durant lustres va ser tot un referent, la que va ser la llar de l’orca Ulisses. No pocs encara recorden les cues que es van fer amb motiu de la seva última actuació a Barcelona. La seva demolició és tot un símbol del que va ser el zoo i en què s’està transformant, una enorme aula de la natura urbana compromesa amb la preservació d’espècies que ho passen malament per sobreviure.
Perquè molts altres barcelonins, i més ara, ni tan sols poden comprendre per què es va construir aquest equipament, o a qui diantre se li va poder ocórrer capturar un mamífer de les dimensions d’una orca per després tancar-la en una piscina. Al final l’Ulisses ja no hi cabia. En aquests moments les imatges registrades a mitjans dels anys noranta durant el trasllat del cetaci al Sea World de San Diego, amb l’animal recorrent la ciutat en un gran tanc, drogat, entrant en un avió penjat d’una gran grua, semblen pròpies d’una època pretèrita molt llunyana. La societat canvia; el zoo, també.
El projecte executiu de l’enderroc ja ha rebut el vistiplau municipal. Les obres es desenvoluparan a l’estiu per no molestar els alumnes d’una escola limítrofa. I tindran un cost de més de 630.000 euros. La demolició de l’Aquarama marca el punt d’inflexió definitiu en la transformació del zoo de Barcelona. “La gent ja no ve aquí a mirar, sinó a observar i a fer preguntes”, explica el director del zoo, Sito Alarcón.
L’espai que deixarà lliure l’històric Aquarama es destinarà a una reserva animal, una mena de residència per als exemplars que necessitin una atenció especial i per a tots aquells la residència habitual dels quals estigui en procés de millora, que seran molts, perquè després de l’aturada obligada que ha suposat la pandèmia el zoo accelera l’execució del seu pla director que té com a data d’acabament l’any 2031 (l’import total calculat per fer realitat la transformació era superior als 61 milions d’euros).
En aquest sentit, durant l’any que ve als hipopòtams, els elefants i les zebres se’ls renovaran les dependències. La zona del Sahel continuarà guanyant protagonisme. Aquesta àrea és la que resumeix més bé el futur zoo. Simbolitza el canvi d’etapa de les mateixes instal·lacions del parc de la Ciutadella: ja no són gàbies on s’ensenyen animals, sinó una mena d’arca de Noè que recull i es cuida d’animals que no ho han tingut fàcil, que tenen un futur complicat .... alhora que es treballa per la reintroducció en el seu hàbitat
El desmantellament costarà 630.000 euros i donarà pas a una zona d’atenció especial i residència temporal
El pla de restauració continua en marxa: després del restaurant de la Dama ara s’hi afegiran dos quioscos
natural. El zoo és una base d’operacions: cada vegada és més present amb diversos projectes en diferents punts del món. Són centenars, sense comptar, per exemple, la seva faceta com a centre formador de veterinaris d’arreu del món.
L’any que ve també es renovarà el terrari, que en aquest cas data de la dècada dels setanta. Però, a més, s’habilitaran nous centres d’interpretació dels dragons de Komodo i de la mateixa sabana, uns serveis fonamentals per a una infraestructura que vol posar l’accent en el seu caràcter pedagògic. També es construiran dos quioscos, en aquest cas, perquè s’alimentin els humans: s’està duent a terme una transformació també del servei de restauració, l’última incorporació del qual aquest any ha estat el local de la Dama.
En total, l’any que ve es preveuen inversions per un valor de prop de 3 milions d’euros, gairebé un milió més del que es va gastar el 2020. A poc a poc es va recuperant el ritme d’inversió que es va frenar lleugerament amb la pandèmia.
Potser l’obra més esperada d’entre les més immediates serà la d’un nou espai dedicat al linx ibèric. “Serà una icona d’aquest nou model”, subratlla amb entusiasme el director Alarcón. Perquè l’atenció a les espècies autòctones és l’altre gran accent d’aquest zoo. Aquest espai, d’alguna manera és com si fos el tret de sortida de la bioregió mediterrània, la gran recreació de l’hàbitat que tots tenim més a prop. Els tècnics encara estudien la possibilitat que un riu vertebri aquest lloc.
“El nou model de zoo permet l’evolució lògica d’un equipament de referència per a la preservació de la biodiversitat”, manifesta la tinenta d’alcalde, Laia Bonet, que està liderant políticament la transformació de l’equipament. “El zoo vol convertir-se en un centre de preservació de la biodiversitat i d’educació ambiental i d’educació ambiental de primer ordre”,
Nous centres d’interpretació de Komodos i la sabana reforçaran l’accent pedagògic
El delfinari, buit des del 2020, encara no té terminis concrets, però també s’enderrocarà
afegeix l’edil.
En aquest procés de transformació, una altra instal·lació històrica amb els dies comptats és el delfinari, que queda just al costat de l’Aquarama. Encara no disposa de terminis concrets, tampoc no se sap què ocuparà el seu lloc, però també serà enderrocat. Les últimes cabrioles en aquests espais van tenir lloc el 2015. Barcelona es va declarar ciutat lliure de cetacis en captivitat el 2018. L’Ajuntament va trigar uns quants anys a trobar una nova llar per a tots els dofins del zoo. No va ser fàcil. Tants anys de captivitat tenen un preu. Aquells esbombats santuaris per a cetacis no van ser mai una opció real.
El Nuik, el Tumay i el Blau, els últims tres dofins de la ciutat, van ser traslladats a l’Attica zoological Park d’Atenas el 2020. També van viatjar amb avió, com l’orca Ulisses. La Leia i el Kuni van ser traslladats a l’Oceanogràfic de València el 2016. L’Anak, en canvi, va morir a Barcelona.
A la Fundació per a l’Assessorament i Acció en defensa dels Animals (Faada) detallen que en aquests indrets els dofins barcelonins es troben en més bones condicions. “Però nosaltres continuem donant suport al santuari de dofins de l’illa de Lipsi –prossegueixen–, i lluitarem perquè acabin allà els seus dies, lluny dels espectacles i en un entorn més adequat per bussejar, explorar... És qüestió de temps que els delfinaris deixin d’existir. A França ja ha començat el compte enrere i és possible que molt aviat comenci el de Catalunya. Ja veurem si també passa a Espanya”.c