‘Nadie sabe nada’
Ja em disculpareu, però avui aquest article va d’agraïment i homenatge a una parella de... còmics?, comunicadors?, comediants? En fi, no sé ben bé com catalogar aquests dos cooperadors necessaris que fa vuit anys que perpetren un fabulós programa de ràdio a la Ser. Al principi s’emetia els diumenges a última hora del vespre i era perfecte per als que no seguim el futbol i necessitàvem un lenitiu per al dilluns que ja s’acostava. Ara està en antena els dissabtes entre el migdia i la una de la tarda. Demà el podeu escoltar si no coneixeu el xou, que per descomptat es pot seguir i reproduir a la carta, en totes aquestes formes modernes i platafòrmiques d’aquests temps.
És un diàleg més aviat no gaire guionitzat entre Andreu Buenafuente i Berto Romero, en què més d’una vegada es cola el públic, en directe mentre es grava o a través de missatges que han fet arribar a la parella. La primera temporada emetien des de l’estudi Toresky de Ràdio Barcelona, el que va dedicat a Josep Torres, que va ser Toresky i que juntament amb el seu ninot Míliu es va convertir en un ventríloc d’enorme fama durant els últims vint i els anys trenta del segle passat. En fi, deixem Toresky i tornem al duo Buenafuente i Romero.
Entre ells dos han aconseguit una química i una complicitat especial que no només té el seu propi camp gravitatori, al qual ens porten atrets pel seu grau de desvari i les voltes i revoltes de les seves converses, sinó que també han aconseguit que la seva combinació d’intel·ligència i ximpleria sigui la justa perquè el còctel resulti pràcticament perfecte. Tenen els seus dies, esclar, com tothom, però hi ha programes sencers i moments absolutament memorables i alguns que són dignes de figurar en tota antologia del que és inversemblantment còmic en aquest país.
Fins i tot han recuperat paraules oblidades o n’han creat –o se n’han trobat– d’altres. Hi ha antecedents: la paraula spam per referir-se al correu electrònic no desitjat té l’origen en un esquetx dels Monty Python que, novament, trobareu fàcilment a la xarxa, juntament amb l’explicació corresponent per si teniu curiositat. Per posar un altre exemple de préstec, també Gulliver va topar amb els houyhnhnm, que eren els increïbles equins intel·ligents que va descobrir en un dels seus viatges, cavalls epítom de la noblesa i el seny, totalment racionals i assenyats, antítesi dels yahoo, uns éssers humans degenerats víctimes dels seus instints animals...
L’Andreu i en Berto, a hores d’ara, són gairebé com de la família. Són coses de conviure-hi d’oïda i haver sentit els seus diàlegs hilarants. Des de la immodesta modèstia d’afirmar que ningú no sap res, i sense cap altra pretensió que la xerrada entre ells i amb l’audiència, la seva hora de ràdio acompanya, entreté i en rares ocasions fins i tot educa. Bé per ells!
Ara que Andreu Buenafuente ha dit que abandona la seva incursió televisiva a Late motiv al desembre i que Berto Romero, el seu impagable contertulià també a la tele, ha sabut desenvolupar la seva pròpia carrera amb sèries de collita pròpia com Mira lo que has hecho o amb papers d’actor molt a la seva mida, cal pregar-los, a ells i a la Ser, que no ens deixin orfes del seu programa. I que almenys durant una hora a la setmana puguem, mentre el seu enginy aguanti i el nostre cos resisteixi, riure d’ells i amb ells. Perquè fa temps que ens van ensenyar també a riure’ns de nosaltres mateixos. Samanté!
Buenafuente i Romero han aconseguit la combinació perfecta d’intel·ligència i ximpleria