Les dreceres del català
El foment de les llengües cooficials en la nova llei de l’Audiovisual és possible oferint incentius a les plataformes globals
El Govern central s’acollia a la directiva europea de serveis de comunicació audiovisual per assenyalar que la quota pactada amb ERC en la futura llei Audiovisual no pot afectar les grans plataformes que no tinguin la seu a Espanya, o sigui, Netflix, HBO o Amazon Prime.
De totes maneres, malgrat que és veritat que la directiva limita la capacitat de regulació als productors locals, hi ha altres camins per aconseguir complir el pacte inicial amb els republicans.
L’acord establia el blindatge del català amb una quota d’un 6% en l’oferta de catàleg de les grans plataformes, incloent-hi Netflix i HBO. En la lectura de la directiva europea, explica Pol Cruz-Corominas, assessor voluntari de la Plataforma per la Llengua en la llei Audiovisual, un no s’ha de quedar en la lectura única de l’article en què cenyeix l’obligació als prestadors de servei al territori.
Segons la seva anàlisi, es tracta de posar el focus en la referència que fa la directiva a l’apartat 36 a la potestat de tots els Estats membres per imposar a “totes” les plataformes l’obligació de destinar part dels ingressos que generen al país a fer obra europea. Un camí, s’explica des de la Plataforma per la Llengua, seria oferir incentius econòmics quan part d’aquests ingressos es dediquin a la producció en llengües cooficials.
El debat és complex perquè s’hi entrecreuen la voluntat política, els interessos econòmics i el mercat global enfrontat als interessos locals.
Fonts de l’Executiu indicaven que una plataforma com Netflix estaria disposada a tenir un ampli catàleg de produccions subtitulades en català, i també doblades. Però no té cap sentit demanar que es produeixin en llengües cooficials.
En aquest sentit, se citen països com Dinamarca o Croàcia, on s’aposta per la subtitulació entenent que no hi ha una massa prou crítica.
Des de la Plataforma per la Llengua s’al·ludeix, en canvi, a l’exemple de França, que estableix que entre un 20% i un 25% dels ingressos al seu país d’aquestes plataformes s’han de dedicar a obra europea, i un 80% d’aquest percentatge indica que sigui en francès. No es tracta de comparar magnituds de possible audiència, però sí vies que s’han posat en marxa.
Depenent de la perspectiva de l’anàlisi, s’indica que en aquest debat batega l’interès que Netflix fixi la seva aposta per instal·lar-se al hub audiovisual de Madrid. I, de l’altra, l’interès d’ERC perquè arribin els diners a una sèrie de productores catalanes amb uns llocs de treball que depenen, en part, que aquestes polítiques siguin efectives.●
França obliga que una part (80%) dels ingressos locals de les plataformes siguin per a la llengua francesa