Fa fred fora del Barça?
Messi s’ha d’adaptar al PSG com el Barça ho ha de fer a jugar sense el número 1
Messi va ser substituït al minut 76. El tècnic del PSG, Mauricio Pochettino, li va allargar la mà, i Leo va fer un gest estrany obrint el palmell però no la va acostar. Es va entendre que no li havia agradat el canvi. D’això no en va quedar cap dubte. L’entrenador, després, ho va justificar dient que hi ha molts partits i que no cal jugar-ho tot. Però al Barça el número u estava acostumat que les substitucions les demanava ell. I no li agradava marxar del terreny de joc. No és fàcil l’adaptació a un lloc nou ni per al millor futbolista del món. I és que és molt possible que fora del Barça hi faci fred. No per congelar-se, però sí perquè sigui necessari un període d’aclimatació a les noves temperatures.
El futbolista argentí havia adequat el seu futbol al Barça i l’equip havia fet el mateix respecte al jugador. Era evident que hi havia una messidependència, i no era dolenta, perquè és molt difícil que no passi quan al camp hi ha el número u. Però després de molts anys de coneixement i convivència els automatismes ja estan creats. En un lloc nou s’han de crear. I hi estan treballant. El PSG i Messi. I el Barça.
Cristiano Ronaldo s’ha adaptat perfectament al Manchester United perquè va triomfar allà. La seva incorporació és immediata. Ja ha marcat gols i ha estat decisiu en la poca Premier jugada. Però Messi encara no ha aconseguit ni marcar un gol ni fer una assistència al PSG. Ha jugat menys, sí, però Leo sempre ha estat determinant. Que no ho hagi fet fins ara no vol dir res gaire rellevant, perquè Messi triomfarà quan s’instal·li, però serà difícil que arribi a tenir el microsistema que havia creat al FC Barcelona.
Per al Barça és el mateix. Messi ha d’acostumar-se a no jugar amb el FC Barcelona i el Barça ha de fer el mateix sense Leo. És un camí d’anada i tornada. Tothom s’ha d’adaptar, i ningú no deia que seria fàcil ni que seria ràpid.
El PSG ha aconseguit el trident més desitjat per qualsevol equip i, en principi, més espectacular d’aquest segle, però l’important no és l’acumulació d’estrelles, sinó la confecció d’un bloc. Hi ha hagut molts projectes galàctics en la història del futbol, però sempre han triomfat els equips sòlids, solidaris, en què les grans estrelles han estat la cirereta, la suma, però no tot el contingut. De vegades, amb pedaços i malabars, s’han aconseguit grans èxits, perquè l’esperit col·lectiu s’ha imposat a la qualitat individual. Si se sumen moltes qualitats és evident que és més fàcil, però no infal·lible. L’única veritat és que amb un bloc solidari sempre es competeix.