Inadmissible incitació a l’odi
El Govern espanyol l’encerta portant davant la Fiscalia General de l’Estat la manifestació que es va celebrar dissabte passat contra el col·lectiu LGTBI al barri madrileny de Chueca. En el transcurs de l’aquella marxa, en què van participar dos centenars de persones d’extrema dreta, es van corejar durant dues hores lemes discriminatoris com “Fora marietes dels nostres barris”, “Fora sidosos de Madrid” o “Tu no ets espanyol perquè no ets blanc”.
Lemes com aquests desacrediten immediatament els qui els profereixen. Però no és sobrer que el Govern espanyol actuï per evitar que aquestes expansions inacceptables quedin impunes i es puguin reproduir en el futur. L’ordenació legal espanyola és clara en el rebuig de les discriminacions, entre altres causes, per la condició sexual dels ciutadans. I és adequat que la justícia investigui sobre les probables vulneracions de la llei en aquest àmbit i, en cas de confirmarles, actuï amb el rigor degut.
És cert que el grup de manifestants era reduït. Però també ho és que es van poder passejar pels carrers de Madrid al llarg de dues hores, reiterant les consignes homòfobes i xenòfobes. És cert també que aquesta manifestació ha despertat un rebuig unànime, que comença en els partits d’esquerres i segueix fins als de dretes passant pels de centre, i inclou fins i tot Vox (tot i que el seu líder va aconseguir una rara pirueta qualificant de “banda de bojos i fanàtics” els manifestants i, alhora, acusant el PSOE d’estar al darrere del muntatge).
El discurs de l’odi és intolerable en qualsevol lloc, i molt més encara als espais públics d’una ciutat com Madrid. Potser per això, els convocants van demanar l’autorització per manifestar-se, que els van concedir, indicant que ho farien contra les Agendes 2030 i 2050. Ja al carrer, no van prodigar els crits contra aquests compromisos mediambientals globals i estratègics espanyols, sinó contra el col·lectiu LGTBI, i també contra els immigrants menors no acompanyats.
Es fa difícil acusar les autoritats de la deriva final d’una manifestació, convocada amb un argument i que va acabar amb altres continguts. Però sí que és oportú preguntar-se si, una vegada iniciada la marxa i sentides les proclames, va ser convenient permetre que aquesta clara incitació a l’odi es prolongués durant dues hores. Creiem que no ho va ser. Que cal separar la llibertat de manifestació de la incitació a l’odi i obrar en conseqüència.
La repulsa generada per la manifestació de Chueca és gairebé unànime