La lava del volcà de La Palma arrasa centenars de cases en el seu camí cap al mar
Els experts preveuen que l’erupció durarà setmanes per l’alt volum de magma
L’erupció del volcà de l’illa canària de La Palma ha provocat rius de lava que han arrasat centenars de cases en el seu camí cap al mar davant la desolació dels veïns.
“No he parat de plorar en tot el dia”, diu la directora en veure com ha desaparegut l’escola Los Campitos
L’Ajuntament de Los Llanos ha obert un compte bancari per centralitzar les donacions
“Ens ressituaran però els nens no estaran junts; han perdut casa seva i aniran a viure a altres llocs”
Uns 5.000 veïns han estat reallotjats i s’espera que el magma arribi al mar
L’erupció durarà: sortida intensa de magma, emissions de sofre altes i més deformació
Andrea Rodríguez només té 12 anys. Malgrat la seva curta edat ja ha viscut dos desallotjaments de casa seva l’últim any. Una a l’estiu, quan un incendi forestal va estar a punt d’arrasar el seu habitatge a l’illa de La Palma, i la segona diumenge, després que el volcà entrés en erupció a la zona de Cabeza de Vaca, a només 200 metres de casa seva. El seu barri, El Paraíso, al turó de la muntanya i a Los Llanos de Aridane, va ser el primer a desallotjar-se i avui un 70% dels habitatges han estat engolits per la lava, que assoleix els sis metres d’alçària. S’estima que hi ha més de 100 cases destruïdes i ja han hagut de ser reallotjades 5.500 persones.
L’Andrea vigilava ahir amb el seu pare, Jorge Rodríguez, l’avanç de la colada de lava que s’ha format i que ahir a la nit va arribar a la costa després d’empassar-se i fondre-ho tot al seu pas amb els més de 1.100 graus de temperatura que té. “És molt dura, aquesta situació. No sabem què passarà amb casa nostra, que és tot el que tenim”, indica en Jorge. Fins ahir, el seu habitatge s’havia salvat, però no estava fora de perill, ja que si el magma continua sortint els pròxims dies amb la mateixa intensitat que fins ara els experts no descarten que la llengua s’eixampli.
Segons explica, després de sentir diumenge al migdia un fort cop, “com un tro”, van sortir a la finestra. Van veure fum sortint de la terra i sobre la marxa, “en deu minuts, van agafar unes mudes a més de la documentació i les escriptures de la casa” i van sortir corrents “amb el que duien a sobre”. “Sabem que les illes són volcàniques i que estem exposats a aquest tipus de situacions, però és molt dur quedar-te sense res”, indica en Jorge mentre l’Andrea apunta que “està molt preocupada pels seus gats”. “Només en vaig poder rescatar un, mentre que els altres dos van sortir corrents abans no comencés l’erupció. No sé què pot haver-los passat”, indica l’Andrea. Amb una gran maduresa apunta que l’erupció té “dues cares”: “És molt bonic veure-ho, espectacular, i a més pot servir perquè vinguin més turistes a l’illa, però també té una cosa dolenta, tot el que hem perdut i les cases que han desaparegut”.
A la plaça de l’església de Tajuy (Los Llanos de Aridane), convertida en el punt neuràlgic de l’erupció i el lloc on se citen que veuran la situació de les seves cases davant l’avenç de la lava, observa amb preocupació el seu habitatge Francisco Pérez. Unes flamarades l’envolten i tem que sucumbeixi com la de molts dels seus veïns que, segons diu, “estan destrossats”. Molts d’ells encara no havien acabat de pagar les cases i ara ja no existeixen.
Amb tres fills petits, de 12, 6 i 3 anys, la dona d’en Francisco cobra una pensió i ell treballa en una empresa de camions de l’illa. La seva casa és tot el que té. La va heretar dels seus avis i amb la seva dona Cathaysa la va arreglar i la va convertir en la seva llar. “Vam sortir corrents amb el que dúiem a sobre cap a Tazacorte, a casa de la meva mare, i no tenim res més que la roba que portem. Si desapareix és com perdre la teva vida”, indica. Es mostra resignat davant la força del volcà, però demana ajudes per “poder començar de zero”. “No tenim cap més opció que acceptar la realitat. No podem fer res més, però si no ens ajuden no sé què en serà, de nosaltres, ni on viurem”, assegura. A més d’enfrontar-se a la pèrdua de les seves pertinences, els seus fills s’han quedat sense escola.
L’escola unitària Los Campitos, on anaven, va desaparèixer ahir al migdia sota la capa de lava que discorre a Los Llanos de Aridane cap a la costa. La seva directora, Ángeles Nieves Pérez, no podia ahir reprimir les llàgrimes mentre explicava la situació que està vivint. “No tinc paraules. És molt difícil perquè no només s’ha perdut una escola i les cases, és un barri sencer i la família que érem tots”, indica la Nieves. A l’escola hi anaven 23 nens i hi havia dos docents.
“Ens ressituaran a tots, però aquests nens ja no estaran junts. Han perdut casa seva i se n’aniran a viure a altres llocs. Molts d’ells necessitaran ajuda psicològica. Primer va ser la covid i ara això. És molt dur”, indica la directora, que suma 17 anys en el centre i confiava a jubilar-se d’aquí dos anys en aquest centre. “És un cop. El volcà és molt bonic però té una altra cara i és la destrucció i el dolor que està sembrant a l’illa”, manifesta. Com apunta, la majoria de les famílies que van a aquest centre són gent treballadora, que es dedica fona
mentalment a l’agricultura i “que, després d’haver lluitat tota la vida per tenir una casa digna, ara es troba sense res”.
El president del Govern, Pedro Sánchez, va visitar ahir a l’illa el post de comandament avançat des d’on es dirigeix el dispositiu d’emergència desplegat a La Palma, així com El Fuerte, on s’han allotjat els evacuats per l’erupció. Les persones desallotjades van augmentar ahir fins a gairebé 10.000, a mesura que la lava continuava avançant cap a la costa. Sánchez va assegurar ahir que l’Estat facilitarà el suport necessari “perquè ningú no es quedi enrere”. Mentre aquests ajuts arriben, l’Ajuntament de Los Llanos de Aridane ha decidit obrir un compte bancari per centralitzar les donacions de totes les persones que vulguin col·laborar i ajudar els que ho han perdut tot.
A La Palma, en 48 hores d’erupció, no només s’han perdut habitatges, una escola i carAquesta reteres, empassades per la lava, sinó també cultius, sobretot alvocats, plàtans –l’illa és la principal productora de les Canàries– i vinyes, tot i que encara no hi ha estimació oficial de les pèrdues.
L’erupció continuava ahir amb total intensitat, com assenyala la directora de l’Observatori Geofísic Central de l’Institut Geogràfic Nacional (IGN), Carmen López. Segons indica, continua la sortida de magma en dues fractures amb diversos punts d’emissió. “S’apunta a dos, sis o fins i tot vuit. És difícil establirho i a més a més va canviant”, indica López.
La mitjana de durada de les erupcions històriques oscil·la entre els 24 i els 84 dies
intensitat en l’expulsió de magma, unit al fet que la deformació continua creixent –ha assolit els 19 centímetres– i les emissions de diòxid de sofre són encara altes –oscil·len entre 6.000 i 9.000 tones diàries–, apunten que l’erupció “durarà”, segons López. Explica que la mitjana de durada de les erupcions històriques de les Canàries oscil·la entre els 24 i els 84 dies i aquest volcà “es mourà en aquest marge”. L’últim registrat a les Canàries, el volcà submarí d’El Hierro, va estar deixant anar lava durant tres mesos. “L’erupció és encara intensa i no dona signes d’esgotament”, recalca López. La columna de cendres que genera el volcà va arribar ahir als tres quilòmetres sobre el nivell del mar però, ara per ara, no està generant problemes en el trànsit aeri de les Canàries ni tan sols en el de l’illa de La Palma, apunta Itahiza Domínguez, sismòleg de l’Institut Vulcanològic de les Canàries (Involcan).