La Vanguardia (Català)

Quines eren les 13 regles imposades pel Japó feudal per mantenir la pau?

- DAVID RUIZ MARULL

El Japó vivia una època convulsa. Les ferides de la sagnant Batalla de Sekigahara, que va tenir lloc l’any 1600, encara estaven obertes quan el clan Tokugawa va aconseguir el poder . Aquest va ser el tercer i últim shogunat, conegut com a període Edo (1603-1867), que va ostentar el domini absolut al país nipó. Consolidar la seva autoritat en plena crisi va requerir recórrer a l’astúcia. Calia convèncer els caps de les diferents famílies perquè s’unissin a un objectiu comú. Al govern central Tokugawa no se li va ocórrer millor idea que mobilitzar els senyors feudals per construir i reparar importants castells i altres infraestru­ctures. Tasques que requerien treball en equip entre grups que encara es veien com a enemics.

Un dels projectes més grans va ser la reconstruc­ció del castell de Sunpu, situat a la ciutat de Shizuoka, al centre del Japó. Fins a Sunpu va anar, entre d’altres, el clan Hosokawa, que dominava el territori de Kokura, entre les actuals prefecture­s de Fukuoka i Yamaguchi. Per evitar nous problemes, el seu líder, Tadaoki Hosokawa, va decidir redactar un codi de conducta amb 13 regles per evitar conflictes entre els seus vassalls i els altres clans. Investigad­ors de la Universita­t de Kumamoto acaben de trobar el document original.

La reforma de la fortificac­ió es va endarrerir per un incendi el desembre del 1607, però un any després ja s’havien mobilitzat alguns daimyo (“gran home”, els sobirans feudals més poderosos del Japó entre els segles X i XIX). El text trobat va ser emès el 8 de gener del 1608 i reflectia una prohibició estricta d’accions que poguessin donar lloc a disputes. Els articles 3, 4 i 5 eren disposicio­ns destinades a prevenir baralles amb altres clans. Si, per exemple, un servent fugia a un altre grup, no se’l podia recuperar per la força. En tot cas, havien de ser retornats una vegada finalitzad­es les obres.

L’alcohol estava pràcticame­nt prohibit. Els ashi-garu (soldats mobilitzat­s per a les tasques) podien portar el seu propi menjar (bento), però no havien de beure més de tres tasses petites de sake (sakazuki). Les reunions amb persones d’altres clans o del shogunat estaven completame­nt vetades, segons l’article 8. Tampoc no es permetien banys calents a les instal·lacions de cap altre clan (article 11) i les lluites de sumo també van ser cancel·lades. Si algú infringia aquestes regles, seria castigat. El codi també regulava els viatges d’anada i tornada entre Kokura i Sunpu, que calia fer en grups.

Els clans Hosokawa i Mori, que treballave­n junts, havien estat enemics en la gran guerra civil que va culminar amb la Batalla de Sekigahara, feia tot just set anys. Si hagués saltat el ressort de qualsevol vella rancúnia, les conseqüènc­ies haguessin pogut ser catastròfi­ques en ple inici del domini Tokugawa. Els especialis­tes creuen que el shogunat Edo va presentar als clans uns marcs generals i després cada grup va establir les regles en nom del seu senyor feudal.

 ?? UNIVERSITA­T DE KUMAMOTO ?? Codi Hosokawa
UNIVERSITA­T DE KUMAMOTO Codi Hosokawa

Newspapers in Catalan

Newspapers from Spain