El CEO accentua l’avantatge d’ERC sobre Junts i deixa el PSC tercer

Creix el rebuig de la independència, però el vot secessionista fregaria el 51%

Els sondejos es multipliquen com una pandèmia demoscòpica i les expectatives electorals es reajusten a cada instant. El Centre d’Estudis d’Opinió de la Generalitat (CEO), que al juliol va arribar a dibuixar un empat entre ERC i JxCat, accentua l’avantatge dels republicans en el seu últim lliurament, la tercera onada del baròmetre d’opinió pública va tancar el treball de camp el 7 de novembre. De fet, l’anterior sondeig –l’enquesta sociopolítica de l’octubre– ja atorgava a ERC un marge de quatre escons sobre els seguidors de Carles Puigdemont. Ara aquell avantatge podria arribar a nou diputats i a gairebé sis punts a la cita del 14-F.

L’altra gran cruïlla de l’escenari català –la correlació entre partidaris i oposats a la independència– també registra algun canvi, en un context de caiguda de la participació de gairebé 15 punts. Si a començaments d’octubre les formacions sobiranistes eren un 47,7% dels vots, ara se n’anirien per sobre d’un 50%, tot i que amb el concurs d’un quart passatger: el PDECat, que després de la ruptura amb Puigdemont treu cap per primera vegada en un sondeig amb una estimació de vot d’un 2,4% i opcions d’obtenir un escó al Parlament.

Aquesta correlació podria portar l’independentisme fins a un total de 76 diputats. Els entre quatre i sis escons que perdria JxCat sobre els 34 actuals els compensaria l’alça d’ERC (fins a cinc més que els 32 que va tenir el 2017), l’avenç de la CUP (entre dos i quatre més) i el solitari parlamentari del PDECat. En conjunt, el sobiranisme obtindria entre tres i sis diputats més que ara i una sòlida majoria absoluta, per a la qual n’hi hauria prou amb Esquerra, Junts i el PDECat, sense l’assistència de la CUP. L’altra majoria alternativa –el tripartit d’esquerres amb ERC, socialistes i comuns– podria obtenir fins a 69 escons.

Al camp oposat a la independència, la fragmentació seria encara més gran, amb cinc formacions que inclourien des de l’esquerra a la ultradreta. El PSC es consolida a la tercera plaça, tant en vot (16,8%) com en escons (23), per darrere de JxCat, i seguit ja a gran distància del guanyador dels comicis del 2017: Ciutadans. El partit taronja perdria ara 15 punts i fins a 23 escons respecte als 36 que va collir fa tres anys.

I, finalment, apinyats en una estimació de vot molt semblant (i amb vuit escons per a cadascun), se situarien els comuns amb un 7,2% (tres dècimes menys que ara), el PP (amb un 7%, i gairebé tres punts més) i Vox (que irrompria amb un 6,4%). En total, entre 59 i 62 diputats i una taxa de vot global d’un 49%.

L’alça sobiranista coincideix amb un reflux del suport a la independència, ja que el rebuig a la secessió puja en un mes d’un 46% a yb 49%, mentre que els partidaris de la ruptura cauen gairebé dos punts i es queden per sota d’un 44%. L’avantatge dels contraris a la independència va arribar a superar els vuit punts el juliol, quan el rebuig va depassar un 50%. Paral·lelament, el conflicte territorial –fins al febrer la principal preocupació dels catalans– es manté en la tercera posició de la llista de problemes.

Així mateix, el sondeig indaga sobre el vot en unes eleccions generals, que amb prou feines registraria canvis: lleu descens de Ciutadans, JxCat, comuns i la CUP, i un lleuger avenç de PP, socialistes i ERC. Finalment, la percepció de la corrupció política entre la ciutadania deixa una dada desoladora: un 89% creu que aquesta xacra està molt o bastant estesa.