El Cercle d’Economia demana d’invertir en Sanitat un 1% més del PIB
L’entitat reivindica la importància de la salut en l’economia
El Cercle d’Economia, que presideix Javier Faus, va emetre ahir una nota d’opinió en què planteja la necessitat que l’Estat inverteixi fins a un 1% més del PIB en Sanitat, 12.240 milions, amb l’objectiu d’acostar-se a la mitjana de la Unió Europea.
El Cercle d’Economia estima que a Espanya la despesa sanitària s’hauria d’incrementar en 12.240 milions d’euros en l’horitzó de cinc anys, una quantitat equivalent a l’1% del PIB, i aposta per la col·laboració publicoprivada per augmentar l’eficiència del sector. Així ho assenyala en la seva última Nota d’Opinió, en la qual considera un error “enfrontar economia i salut en una falsa dicotomia, perquè l’economia no es començarà a normalitzar fins que no es puguin garantir les condicions de salut en la majoria de la població”.
L’augment de la despesa sanitària en aquells 12.240 milions que, segons el Cercle, s’hauria de reflectir en el debat els pressupostos generals de l’Estat, “ens situaria també en la mitjana de la despesa sanitària total, pública i privada, de la Unió Europea, que representa el 9,9% del PIB en el seu conjunt”, afirma l’entitat que presideix Javier Faus. Són les conclusions de la seva comissió d’experts en ciències de la salut que lidera Andreu Mas Colell i que ahir van ser presentades en un acte al qual va assistir el ministre Salvador Illa.
“No es tracta només de gastar més, sinó de gastar millor”, afegeix el document, que aposta per reforçar “la col·laboració publicoprivada”. Si bé es considera que l’Administració “ha d’assumir el lideratge”, el Cercle reclama “confiança en la iniciativa privada”. “Pot materialitzar-se no només en concerts assistencials, sinó també en promoció d’R+D, participació en fons de capital biomèdics, o finançament de projectes d’inversió a llarg termini”, afegeix el Cercle.
La tesi és que el sector de la salut està cridat a ser fonamental en la recuperació post-Covid. “Per ser una peça indispensable per assolir l’objectiu de protecció de la salut, per la seva capacitat d’integració en una societat que la pandèmia ha fet encara més desigual i, alhora, per la seva capacitat tractora de l’economia”, argumenta el Cercle, que admet que és un sector que aporta també ocupació de qualitat.
L’entitat admet que les mancances que s’han posat en relleu amb la pandèmia mostren “la necessitat d’implementar una reforma de la política de recursos humans centrada en cuidar el talent i en la retribució dels nostres professionals que han demostrat, amb escreix, el valor de la seva feina, i la productivitat dels quals dependrà, en gran manera, dels equips i de la investigació que tinguin al seu abast”.
Per al Cercle, és imprescindible disposar d’uns serveis de salut conformes amb el desenvolupament econòmic i social del país. “Necessitem donar suport a iniciatives d’investigació i de millora de la productivitat abordant projectes d’investigació i de millora de la productivitat abordant projectes ambiciosos de digitalització i d’avenços en equips i tecnologia per poder ampliar les capacitats del sistema”, prossegueix el document. Tot amb l’objectiu de poder afrontar situacions de xoc com les que s’han viscut aquests mesos en hospitals, residències i centres d’atenció primària. “Una bona estructura de dades sanitàries, que ens permeti bé avaluar què aporta més valor en salut, és fonamental”, insisteix.
Com a exemple, cita que “hauríem de ser capaços, en aquestes circumstàncies tan peremptòries, de generar els consensos polítics necessaris per desencallar els projectes d’infraestructures pendents com l’ampliació de l’hospital Clínic de Barcelona”. Perquè, segons s’argumenta al document, la victòria sobre la Covid-19 dependrà en gran part dels avenços científics i per això es necessiten centres sanitaris de referència, amb projectes que permetin aprofitar els fons europeus de recuperació.
La col·laboració publicoprivada i la inversió en investigació, claus per a l’economia post-Covid