Vall d’Hebron desencalla el seu creixement
L’esplanada davant el centre sanitari es convertirà en un edifici de consultes externes
Els barracons on els metges de l’hospital Vall d’Hebron passen visita havien de ser una solució temporal a la congestió del centre sanitari fa més d’una dècada. El temps ha passat, i continuen funcionant d’una manera que ja ningú no entén com a provisional, malgrat que tots els responsables saben que ho és.
La solució ha estat en una carpeta donant voltes per diversos despatxos des de fa 16 anys, fins que l’Ajuntament de Barcelona ha aconseguit desencallar la modificació urbanística necessària per poder tirar endavant la construcció d’un nou edifici de consultes externes i activitat ambulatòria a l’esplanada buida que hi ha tot just davant del recinte hospitalari actual.
El nou immoble permetrà posar fi als mòduls prefabricats i concentrar les consultes externes, els gabinets de proves i l’activitat ambulatòria d’unitats escampades actualment per diversos racons del complex sanitari. Ho farà sobre una llosa de formigó de 30.000 m2, de titularitat municipal, que cobreix les cotxeres de la línia 3 de metro des que va arribar al barri, a mitjans dels vuitanta. És al davant de l’hospi- tal, a l’altre costat de la ronda, però no ha tingut mai un ús de profit ni per a l’hospital ni per als veïns. El més útil que s’hi ha instal·lat ha estat l’heliport de l’hospital, que es preveu traslladar pròxima- ment a la coberta de l’edifici de traumatologia. La resta de l’espai està ocupat per un enorme aparcament de cotxes i un dipòsit municipal on acaben els vehicles retirats per la grua municipal.
El nou edifici tindrà cinc plantes d’alçària, amb un sostre edificable de fins a 35.000 m2 concentrats a la part de la llosa que no té limitacions de càrrega, la més propera a les instal·lacions actuals. Allotjarà 250 consultes, un centenar de gabinets i un centenar de places d’hospital de dia, a més d’una zona d’urgències. Albert Salazar, gerent de l’hospital amb més volum assistencial de Catalunya, defineix el nou edifici
UN ESPAI DESAPROFITAT La llosa de formigó fa anys que espera la modificació urbanística aprovada
PROJECTE DE CONSENS La construcció de l’edifici està recollida als convenis; ara només falta el finançament
com “una peça clau del nou Vall d’Hebron” pel que representarà per a tots els serveis que es traslladin al lloc nou, però també per millorar els espais actuals. En aquest mateix sentit es pronuncia la regidora de Salut, Gemma Tarafa, que defineix l’operació com la millor manera d’“esponjar un espai molt carregat i freqüentat”.
De moment, l’Ajuntament ha aprovat inicialment la Modificació del Pla General Metropolità (MPGM), sotmesa ara a exposició pública, amb la intenció de recollir al·legacions i ser aprovat definitivament a la tardor. A partir de llavors, la pilota passa a la teulada del Servei Català de la Salut, que és qui s’ha de fer càrrec de la construcció de l’edifici. Tarafa assegura que aquestes dues administracions treballen de manera conjunta i que en això van a l’una, conscients de la necessitat de l’actuació, més encara després de la crisi del coronavirus. El pla funcional de l’edifici que internament s’ha batejat com “consultes externes Teixonera” ja està fet des de l’any passat, i el compromís d’inversió està recollit al conveni firmat entre l’Ajuntament i l’organisme de la Generalitat, en què s’apunten les 27 actuacions
prioritàries en matèria hospitalària a desenvolupar en el període 2016-2023. Això sí, per executarlo serà necessària una inversió d’uns 60 milions d’euros.
L’impuls al nou espai guanyat a l’altra banda de la ronda de Dalt avança en paral·lel a la remodelació del campus hospitalari de Vall d’Hebron, dibuixada pels estudis BAAS Arquitectura i Espinet/ Ubach. S’hi aixeca un nou edifici per a l’institut d’investigació VHIR i s’adapten els espais a l’aire lliure per fer que els desplaçaments pel recinte siguin més agradables, amb més espai per al passeig i menys per al cotxe. El trasllat de les consultes instal·lades en barracons amuntegats a banda i banda de l’accés principal permetrà obrir, en lloc seu, una gran plaça pública. D’aquesta manera, es vol convidar els veïns que també es facin seu l’espai i que passi a ser un lloc de connexió entre els barris de Sant Genís i Montbau, amb molt verd, sense tanques, en lloc de ser vist com la frontera infranquejable d’ara. Per la seva part, el trasllat de les consultes pretén dinamitzar el passeig de la Vall d’Hebron.
Amb tot plegat, el complex sanitari pretén entendre’s com una unitat i permeable al seu torn amb l’entorn. Malgrat que la ronda de Dalt divideix els dos àmbits, en aquest punt passa deprimida, i entre els dos costats hi ha un pont que els connecta a la mateixa altura. Ja s’hi mouen sense gaires dificultats molts dels pacients i familiars que deixen el cotxe a l’aparcament diàriament. La porta del nou edifici serà just davant aquest pont, de manera que quedarà integrat el continu urbà sense esperar un incert soterrament.
La construcció del nou edifici hospitalari és la primera fase de l’actuació urbanística sobre la llosa de la Vall d’Hebron, concebuda com un benefici per al sistema sanitari. Però després la seguirà una segona fase, pensada exclusivament en sentit veïnal. Rosa Alarcón, regidora del districte HortaGuinardó, una de les artífexs del
Equipaments encara per decidir i habitatge públic completaran la urbanització de la llosa sobre el metro
pas endavant fet en la tramitació urbanística, és conscient que a la llosa “la ciutat es trenca, i es fa imprescindible donar-hi vida”. La reforma del mercat de la Vall d’Hebron en l’anterior mandat i el petit espai guanyat sobre la cobertura de la ronda de Dalt de tot just 200 metres ja anaven en aquesta direcció. La transformació de l’espai de formigó poc amigable i ple de cotxes és un revulsiu de més envergadura, decisiu per connectar els diferents barris que conflueixen en aquest punt costerut i inhòspit.
Per a aquesta segona fase, el govern municipal preveu la construcció d’habitatge públic i equipaments sobre l’espai restant de la llosa, tot i que encara no estan definits. Alarcón convida a mantenir aquest debat quan arribi el moment en una comissió de treball amb les entitats veïnals, igual que es vol fer amb els següents trams de cobertura de la ronda de Dalt, sobre els quals hi ha discrepàncies en les prioritats reclamades pels veïns i les expressades pel govern municipal, tot i que els ajustos pressupostaris per la crisi del coronavirus porten a pensar que no es veuran complerts els interessos ni dels uns ni dels altres.