Més de 1.000 peticions al dia per ingressar en una residència a Catalunya
Unes 15.000 persones esperen torn amb dret a una de les places públiques
Les residències de gent gran comencen la desescalada: preparatius perquè els geriàtrics recobrin la normalitat, asils preparats per rebre nous ingressos si no hi ha cap positiu entre els usuaris... Són frases que han repetit els últims dies les autoritats sanitàries sense ser conscients, segurament, de la resposta ciutadana a aquests missatges.
La conseqüència? Les trucades a les residències s’han disparat els últims deu dies de persones interessades en nous ingressos en aquests centres tan castigats pel coronavirus i avui amb milers de places vacants per la mort d’usuaris. S’estan fent, només a Catalunya, un miler de trucades a residències cada dia, segons un sondeig de l’Associació Professional Catalana de Directors de Centres i Serveis d’Atenció a la Dependència (Ascad).
Aquests contactes telefònics ara revelen un altre drama. Hi ha una necessitat d’atenció immediata del sistema de persones amb grans dependències o amb una salut que ha empitjorat els últims tres mesos, d’assistència a unes persones abandonades pràcticament pels serveis socials des de l’inici de la pandèmia. I el que més dol, ara que s’intenta recobrar la normalitat, “és que en pràcticament cap residència es poden atendre aquestes peticions, ni tan sols elaborar llistes d’espera, ja que no hi ha un pla amb instruccions clares sobre com s’han de fer els nous ingressos”, afirma Andrés Rueda, president d’Ascad, una associació que representa 250 directors de geriàtrics de Catalunya.
Rueda revela que aquest miler de trucades diàries “es concentren en les 471 residències de Catalunya, catalogades per Salut amb un semàfor verd perquè en aquests moments no tenen cap positiu entre els seus usuaris”. Aquests centres seran els primers, segons apunten les previsions, a acceptar nous ingressos. “Però ara com ara –revela el president d’Ascad– tot és molt confús en els protocols per acceptar més usuaris”. I afegeix: “Una cosa és el que anuncien les autoritats sanitàries amb missatges que animen els ciutadans a tornar a contactar amb les residències, i una altra, de molt diferent, la inseguretat jurídica als centres on ara més que mai necessitem instruccions o normes i no pas recomanacions”. Per als directors de les residències afectades per aquesta allau de contactes telefònics “és molt frustrant no poder donar resposta a aquestes trucades”, lamenta Rueda.
I de candidats a la llista de nous ingressos no en falten. “A Catalunya ara mateix hi ha 15.000 persones amb dret a una plaça en una residència pública pel seu grau de dependència reconegut”, revela Juan José García Ferrer, secretari general de Lares, organització amb un miler de residències sense ànim de lucre repartides per tot Espanya.
García Ferrer augura un “gran col·lapse burocràtic i operatiu quan es comencin a reactivar els nous ingressos”. Si els governs no destinen més mitjans i recursos al sistema, “moltes d’aquestes persones trigaran mesos a rebre l’atenció a què tenen dret”. Avisar, fer les proves PCR, confirmar que aquests potencials usuaris no han tingut contacte amb persones infectades, preveure que alguns potser encara tenen por d’anar a una residència... “És el nou panorama que es dibuixa amb aquestes persones, la majoria grans dependents, que hauran de continuar a casa si els tràmits no s’agiliten, malgrat que als centres hi hagi places vacants”, reitera el secretari general de Lares.
Aquesta tesi la comparteix Andrés Rueda, director de la residència Sant Pere de les Fonts, de Terrassa, un centre que no ha tingut cap positiu. “Si no es planifica un procés extraordinari per als nous ingressos després de l’aturada de tres mesos dels serveis socials, les conseqüències tornaran a ser dramàtiques amb aquest col·lectiu, ja el més castigat per la Covid-19”, afirma. García Ferrer aposta per articular “un mecanisme d’emergència social per prioritzar els ingressos de les persones més necessitades”. Que no hagin d’esperar mesos per tenir la plaça pública a què tenen dret.
Organitzacions com Lares auguren un col·lapse burocràtic i operatiu quan es reactivin els accessos