Referent notarial
El notari Gabriel Suau va néixer al poble des Capdellà (Mallorca), prop de l’esplèndida serra de la Tramuntana, a tocar de Calvià i Andratx. De ben jove se li va desvetllar la vocació notarial, atret pel prestigi que tenia la professió entre la pagesia de Mallorca. Va formar part de la primera promoció notarial de la democràcia, i després d’un inici feliç a Galícia (Castroverde), aviat es va traslladar a Catalunya, d’on ja no va voler marxar mai.
El pas per la notaria de Montblanc va ser inoblidable per a ell: sempre recordava amb joiosa nostàlgia que allí havia tingut el privilegi d’ocupar el palau Desclergues de la plaça major, i, sobretot, que hi havia conegut la que seria després la seva estimada esposa, l’Eugènia. La prematura mort de la seva muller, al cap d’uns anys, va ser un cop duríssim per a en Gabriel, i mai se’n va poder sobreposar del tot. Després de servir les places de Sant Celoni, Sant Joan Despí i l’Hospitalet, el 1988 es va traslladar a Barcelona, on durant gairebé 25 anys es va distingir en l’exercici de la professió notarial al seu despatx de la rambla Catalunya, fins a la jubilació, que va voler anticipar per raons personals al moment d’arribar als
65 anys.
Gabriel Suau va tenir un paper rellevant en el debat corporatiu. Juntament amb el seu gran amic Eladi Crehuet i altres destacats notaris catalanistes, el 1995 va ser un dels fundadors i després membre actiu de l’Associació Notarial Àpoca, i també de la revista que porta el mateix nom, de què ha estat un reeixit col·laborador habitual. Els notaris d’Àpoca han fet una tasca molt bona tots aquests anys per defensar i impulsar l’ús del català als documents notarials, i també per reivindicar un tipus de notariat arrelat al país i proper al ciutadà. El seu ideari sempre ha tingut una certa inspiració en el model de notari, savi i conseller, que Josep Pla va elogiar als seus llibres, i de manera especial, a l’obra mestra El pagès i el seu món. Vivim en una societat que canvia vertiginosament i que cada cop és més global i digital, un fet que obliga totes les professions a renovar-se en profunditat, però com bé malden Suau i els companys d’Àpoca, això s’ha de fer mantenint la fidelitat als valors que ens van llegar els nostres il·lustres predecessors. Només cal fer un petit recorregut pels milers de volums del tresor que és l’Arxiu de Protocols del Col·legi de Notaris, que comprenen des del segle XIII fins l’actualitat, per fer-se càrrec d’aquesta herència notarial de prestigi i responsabilitat.
El 2010, en ocasió del 50è aniversari de la Compilació de Dret Civil de Catalunya, des de la junta directiva del Col·legi de Notaris vam encomanar a Suau, pel seu ascendent i tarannà de consens, que presidís la comissió encarregada d’organitzar els actes commemoratius de l’esdeveniment. Recordo que em va dir: “Degà, moltes gràcies, però prefereixo que no em doneu títols, no m’agraden gaire. No et preocupis, ja me n’ocuparé, ja farem bona feina amb els companys”. Així va ser, i amb els altres notaris que integraven la comissió van impulsar un seguit de brillants iniciatives, que van tenir el punt culminant amb la col·locació per part de la consellera de Justícia de la Generalitat, Montserrat Tura, d’una placa en memòria dels compiladors al vestíbul d’entrada de la seu del carrer del Notariat. Tot plegat ben segur que va influir en la decisió del Govern de concedir aquell mateix any al Col·legi de Notaris la Creu de Sant Jordi en reconeixement del paper de sempre dels notaris catalans en la defensa i desenvolupament del dret civil català.
L’amic Gabriel Suau fou un home modest i irònic, intel·ligent i murri, alhora que tolerant i afable, moderat i conciliador, tot i que de conviccions fermes i profundes, dotat d’uns amplis coneixements jurídics i culturals. Estimà intensament Catalunya i Mallorca, que veia agermanades i unides per la llengua, la història i la cultura. Va escriure en un català ric i pulcre, d’elegant i melodiós to insular. Sovint va dir que se sentia notari de poble, però el cert és que va ser un excel·lent notari de Barcelona, que es va guanyar el respecte i l’estima general tant de la seva fidel clientela com dels seus companys de professió. Durant més de tres dècades ha estat un notari exemplar i un referent d’ètica i dignitat del Col·legi de Notaris de Catalunya. El seu record perdurarà.