CARLOS ZANÓN
Aquest a ens ha tocat ser el drac a l cova i no sant Jordi.
ra banda, hem descobert un nou servei per donar als llibres. Reuneixes tres o quatre exemplars, en fa una pila i serveixen per alçar el mòbil a l’alçada dels ulls. I és que fins fa poc no sabíem que existeix el senyor Hangsout, el senyor Zoom i Milady d’Instagram Live, però ara sembla que no podem viure sense ells. I així, dracs a casa, ferits de nostàlgia i amb ganes de revenja en forma de carrer, de gent, de llibres i roses. El sector de la cultura que gira al voltant del llibre ha ordit un Sant Jordi a mida de la situació. Aquí la cosa ja no anava de vendes sinó de no deixar-se portar per la desesperança, d’una certa idea de solidaritat cap a escriptors, lectors, editorials. Sense ficció, sense llibres, sense guions la societat no hauria acceptat quedar-se a casa mirant les goteres de casa o Jara i Sedal 24 hores. Acceptem la vida i el món si pot ser explicat. I això passa als llibres escrits per uns que editen uns altres i venen uns tercers. I tots ells pagant impostos.
Un Sant Jordi tan estrany que ningú no el va poder escriure abans i tampoc no vindrà de gust llegir-lo després. El coronavirus ens va privar de l’únic ritual català que actualment no deixa ningú fora. I ahir ens vam conjurar virtualment per tornar als carrers i a les llibreries. L’escriptor Juan Gómez Jurado en una xerrada que vam tenir ahir va dir que “Sant Jordi és l’Experiència.
En cap lloc del món no hi ha, al voltant del llibre, una cosa com Sant Jordi”, i crec que té tota la raó del món. Els vaig entrevistar virtualment a ell i sis autors més. Amb tots ells –Arantza Portabales, Ibón Martín, Blas Ruiz, Álvaro Urbina, Rosa Montero i Susana Martín Gijón més l’esmentat– hauria continuat parlant moltíssim més. I és que ni
El coronavirus ens va privar de l’únic ritual català que actualment no deixa ningú fora; i ahir ens vam conjurar virtualment per tornar al carrer
Chandler és infal·lible. I a allò de si t’agrada un llibre val més que no coneguis l’autor, em permeto portar-li la contrària. Esclar que un coneix autors insofribles, miserables o mesquins, però són tan pocs que no em surten a l’escàner. Més tard vaig participar en una xerrada de TRESCultura amb l’editora Montse Ayats i el llibreter Xavier Vidal. Les propostes, les maneres d’adaptar el negoci, van de la mà amb recomanacions de llibres. Estic segur que ningú no munta una editorial o una llibreria sense entusiasme. Tampoc no es pot escriure un llibre sense tenir-ne.