La llosa dels tretze anys
La dura campanya del PSOE contra l’independentisme, la competència de JxCat i la CUP, la coincidència del congrés del partit... ERC té molts condicionants per pactar la investidura de Sánchez, però el que més hi influeix és la sentència
Esquerra sempre ha aspirat a ocupar l’espai central de l’antiga Convergència per manar a Catalunya i ser decisiva a Madrid. No ha estat mai tan a prop d’aconseguir-ho com ara, quan s’ha imposat als hereus de l’antic partit de Jordi Pujol per un ampli marge en les tres grans eleccions d’aquest any (les dues generals i les municipals), i fa temps que és favorita en totes les enquestes per a les catalanes. La capritxosa aritmètica parlamentària ha fet que els seus 13 diputats a Madrid avui siguin fonamentals per donar suport al primer govern de coalició de la democràcia espanyola des de la transició.
Si els republicans rebutgen la investidura de Pedro Sánchez hi ha moltes possibilitats que Espanya es vegi abocada a unes terceres eleccions generals. El més lògic, per tant, seria que ERC aprofités l’oportunitat per no ser irrellevant i es disfressés de PNB per arrencar el màxim nombre de compromisos als socialistes en aquesta nova legislatura.
El problema per als republicans és que aquest exercici de responsabilitat xoca amb la crua realitat de la conjuntura catalana. L’abstenció que Gabriel Rufián va liderar al juliol i que finalment no va servir per evitar les eleccions va tenir lloc en un context molt diferent de l’actual. No només perquè no s’havia dictat la sentència que ha causat un gran dolor entre els votants independentistes, sinó perquè els republicans han viscut una campanya electoral en què el to de Sánchez no tenia res a veure amb l’esperit de Pedralbes. El líder del PSOE va fer una campanya molt agressiva contra l’independentisme català que ara haurà de modular. En defensa del candidat socialista, també cal apuntar-ho, l’actuació de Quim Torra a la Generalitat era massa sovint una invitació a la crítica.
A més a més, ERC té el hàndicap de la dura competència electoral de JxCat i la CUP, que estan més envalentides que mai en la seva estratègia frontista contra l’Estat. Els postconvergents han guanyat un diputat a Madrid i els cupaires han obtingut representació parlamentària per primer cop. Com es va veure durant la campanya electoral, aquestes dues formacions no han tingut cap problema a acusar els republicans d’entreguisme al PSOE per aquella abstenció. Si amb això no n’hi hagués prou, la investidura coincidirà en el temps amb el 28è congrés nacional d’ERC, en què, com se sap, la militància tendeix a radicalitzar les decisions de la seva direcció.
Arribats a aquest punt, ERC no pot facilitar un xec en blanc al PSOE. Els republicans necessiten alguna cosa més que una foto per facilitar la investidura, i el cronòmetre del Congrés ja està en marxa.
Sánchez, que ja ha fet una transformació de 180 graus per passar de rebutjar Pablo Iglesias a abraçar-s’hi, haurà de fer una nova pirueta estratègica per aprovar algun acord que acontenti els republicans. La base és el document de Pedralbes, però segurament encara no és suficient per a la direcció d’ERC. Des de les files del PSC, que segueixen en segon pla aquestes negociacions, creuen que és hora que els republicans superin la seva “inexperiència” i facin un exercici de responsabilitat, a diferència d’altres moments claus en què van optar per la confrontació: la pressió a Carles Puigdemont perquè no convoqués eleccions el 2017, la moció als pressupostos de l’Estat que va desencadenar l’avançament electoral d’aquest any i el boicot a Miquel Iceta com a senador. Amb tot, cal no oblidar el factor humà: ERC té el seu líder a la presó amb una pena de 13 anys. La decisió final que prengui el partit republicà estarà molt influïda per la situació penal d’Oriol Junqueras. La lògica de l’actuació política s’altera completament quan hi ha un element personal així. Sánchez i el seu quarter general negociador farien bé de no minimitzar aquest punt. Els que donen per feta l’abstenció d’ERC perquè tampoc no li convenen unes terceres eleccions han de valorar que una llosa de 13 anys de presó pesa massa. I la solució de conveniència que sembla més fàcil no sempre és la que acaba passant.