L’hivern de Rakitic
La participació del croat ha minvat un 363% i la seva sortida del Barça és ineludible
D’un any per l’altre la vida d’Ivan Rakitic ha canviat dràsticament. El croat ha passat de ser imprescindible, un tentacle d’Ernesto Valverde sobre el terreny de joc, a una figura ocasional. Es tracta d’un dels eclipsis més ràpids dels últims anys al Barcelona, provocat fonamentalment per l’excedent de migcampistes i per la necessitat del club d’obtenir ingressos a través dels traspassos. Després de nombroses tensions i negociacions els interessos del Barça i el jugador han arribat a un punt de confluència: el club vol diners i el migcampista pretén jugar. La solució està al mercat d’hivern i les converses són amb l’Inter. A diferència de Valverde, que n’hi sobren, Antonio Conte està francament necessitat de migcampistes.
“La nostra grandesa no és no caure mai, sinó aixecar-nos cada vegada que caiem”, va publicar ahir Rakitic a Twitter, un missatge críptic acompanyat de diverses fotografies de l’entrenament. Es tracta d’una sentència de Ralph Waldo Emerson, filòsof i escriptor nord-americà del segle XIX que va fer una fortuna pronunciant conferències amb aforismes de l’estil “Cada ocàs porta la promesa d’una nova albada”. Havent arribat a la setena temporada al Camp Nou, Rakitic ha estat un professional irreprotxable i la seva aportació futbolística ha estat constant i molt regular. Divuit milions d’euros, a més de Denis Suárez, va pagar el Barcelona al Sevilla pels serveis d’un jugador hiperrendible, una inversió rodona.
Però l’ocàs a què al·ludia Emerson ha arribat a la carrera blaugrana d’aquest subcampió del món. I l’albada és a Milà. La temporada passada Rakitic va intervenir en els 12 primers partits: en va jugar nou de sencers, en dos se’l va substituir amb el marcador solucionat i en un altre va aparèixer com a recanvi. Va totalitzar 733 minuts de joc, i va acabar el curs com a setè jugador de Valverde amb més presència sobre la gespa a la Lliga i el segon a la Champions. En l’exercici actual el croat només ha gaudit d’una titularitat, ha quedat exclòs d’unes quantes convocatòries i ha intervingut 202 minuts. És a dir, la seva participació en minuts ha minvat un 363%, una barbaritat.
Fa dos estius Valverde es va quadrar per impedir el traspàs de Rakitic (amb contracte fins al 2021) al PSG. L’últim estiu el Barcelona va negociar amb el Juventus, però l’operació no va cristal·litzar perquè el club italià pretenia introduir-hi jugadors. També amb el PSG, però les fortes divergències creades en els contactes per Neymar van deixar la qüestió aparcada.
Ara l’Inter ha renovat un vell interès pel croat i es postula com a destinació més probable al mercat d’hivern. El discurs del futbolista, decidit des de sempre a complir el contracte, va canviar substancialment durant l’última concentració de la selecció de Croàcia. “Soc al Barça per jugar, no vull només passejar per la ciutat i gaudir de la platja”, va afirmar. “Vull que l’equip sempre em vegi preparat per participar, però, si comprovo que no canvia res, ens haurem d’asseure i parlar una altra vegada de la meva situació”, va afegir. Des d’aleshores no ha canviat res.
Abans de començar a discutir les quantitats del traspàs, el Barcelona
imposa com a condició imprescindible que no accepta jugadors com a moneda de canvi. El club blaugrana necessita vendre per quadrar uns pressupostos que preveuen uns ingressos de 124 milions en concepte de traspassos, un capítol teòricament extraordinari que s’ha convertit en el tercer més elevat del negoci de l’entitat, al darrere dels drets de televisió i l’àrea comercial.
Els interessos econòmics (obtenir ingressos i rebaixar la massa salarial) i esportius (rebaixar l’excés de migcampistes, que provoca descontentaments per falta d’oportunitats) del Barça coincideixen amb les necessitats de l’Inter, que dissabte va empatar contra el Parma i va desaprofitar l’ocasió de desbancar el Juventus del liderat de la Sèrie A. “És el tercer partit que juguem en sis dies i pràcticament sempre estan jugant els mateixos a causa de les lesions”, va lamentar Antonio Conte, que va reivindicar reforços clarament: “No estic tranquil, no ho estic. No estic criticant el club, però tots hem d’intentar millorar”.
Segons diversos mitjans italians, tant a Milà com a Barcelona hi ha optimisme respecte a l’operació de Rakitic. Començant pel jugador, totes les parts estan interessades que s’arribi a materialitzar al gener.