Que no pari la música, que n’hi ha de molt bona
L’aficionat és clau en el generós flux de concerts, la majoria d’iniciativa privada
L’oferta barcelonina en matèria de concerts de músiques populars, diguem-ho així, ha estat en l’últim decenni àmplia i variada, bé sigui a nivell de propostes locals, nacionals i internacionals, com en l’espectacular consolidació d’una sèrie de festivals que fins ara mateix han estat garantint l’assistència i un destacat moviment econòmic. Un altre aspecte fonamental en el posicionament de la ciutat, fins ara, com a referència en l’oferta i a les gires de tot nivell, és l’impressionant planter musical que hi ha, començant pel dels artistes executants. Que hi hagi quatre centres d’ensenyament musical de grau superior en una mateixa ciutat és un fet excepcional.
Tot plegat situa aquestes músiques populars com una parcel·la essencial en el teixit econòmic de la capital pel fet de tractar-se d’un producte d’enorme consum popular, tant en un circuit d’espais grans i de mida mitjana com a les sales de petit format . I, a més, i a diferència de la majoria d’altres àrees culturals, en aquesta ciutat, aquesta mena de músiques acostuma a ser oferida, gestionada i sostinguda des de la iniciativa privada, cosa que la fa especialment sensible i fins i tot fràgil davant dels fluxos i refluxos de la demanda.
No hi ha cap altra arma per respondre a la situació generada per les protestes enceses als carrers de Barcelona que gaudir d’una oferta que és àmplia, generosa i per a una tipologia molt variada de públic. No es tracta tant de planificar amb molta antelació l’agenda –encara que sí que convé no perdre’s un dels dos concerts de comiat que oferirà Elton John al Palau Sant Jordi els dies 2 i 3 d’octubre del 2020, o haver aconseguit els abonaments del Primavera i el Sónar–, sinó d’aprofitar el dia a dia d’una oferta en què, a més, ara estan coincidint tres festivals de categoria, com l’Internacional de Jazz de Barcelona, el Mil·lenni i el Cruïlla de Tardor.
És en el marc d’aquest últim on actuarà avui Mark Lanegan (Apolo, 21 h), una bregada figura del grunge, peça capital de Screaming Trees i de Queens of the Stone Age, i que ara sembla especular amb l’electrònica, tal com revela el seu últim àlbum, Somebody’s knocking. Un dia després el Voll-Damm Barcelona Jazz Festival ofereix una excel·lent dosi avantguardista al Conservatori del Liceu (20 h) protagonitzada per dues figures sempre imprevisibles, com el pianista Uri Cane i el trompetista Dave Douglas. A no gaire distància, dimarts a la nit tindrà accent benèfic amb una macrovetllada a la sala Apolo (20 h) per recaptar fons destinats a l’oenagé Open Arms, en què actuaran Love of Lesbian, Mishima, Cala Vento, Maria Arnal i Marcel Bagés, María José Llergo i Bad Gyal.
Dimecres pot ser una jornada especialment intensa, i que també serveix per il·lustrar l’espessa programació de sales d’aforament més reduït i no sempre conegudes per l’aficionat generalista. D’una banda, novament el Festival de Jazz ofereix on triar i remenar: el contrabaixista Kyle Eastwood oferirà un concert cinematogràfic a la Barts (21 h) amb versions de peces de bandes sonores firmades per Mancini, Morricone o John Williams, amb algun afegit propi (la del Gran Torino, que va dirigir el seu pare); al Conservatori del Liceu (20 h) es podrà prendre contacte de primera mà amb l’Asier Olabarrieta Big Band, i a la sala 2 de L’Auditori (20.30 h), es podrà sentir la nova proposta de Las Migas, amb nova vocalista, flamant disco amb pinzellades electròniques, Cuatro, i nombrosos convidats. L’endemà impartiran una master class al Conservatori del Liceu (12 h).
El Festival del Mil·lenni, amb un cartell de grans noms per a variades sensibilitats, posa el Palau de la Música a disposició de l’irlandès Glen Hansard (21 h), emotiu vocalista al capdavant de The Frames ja en solitari, que presentarà l’últim disc, This wild willing, amb la seva banda, en què destaca el guitarrista Javier Mas. Però la nit sonora barcelonina donarà més de si: el fascinant violoncel·lista sud-africà Abel Selaocoe al Jamboree (20 h i 22 h), nit de punk mexicà i tralla barcelonina amb els grups Doble D, Herror i Deportados del Bar al Sidecar (20.30 h), els colombians Caribefunk a l’Almo2bar (20.30 h), nit sonora solidària contra l’autisme a Luz de Gas (21 h) oficiada per Cris Juanico, Tori Sparks o Mon Casino, o uns dels primeríssims espases com Ghost-Note, la formació de Dallas que practica excel·lent jazz-funk-fussion, amb una banda integrada per músics que han tocat amb Kendrick Lamar, Snoop Dogg, Erykah Badu o Prince (La Nau, 21 h).
La normativa municipal recent, que dona raó de ser a les petites sales de música en directe, és una bona excusa per tastar un suggeridor mapa local. El Rocksound, el remodelat Heliogàbal (que aquesta setmana acull actuacions de Sadgirl, Esperit! i Olden Yolk), l’històric Harlem, on dijous es podrà sentir la veu i el violoncel de BJ Griffin dins del Festival de Jazz (22.30 h), el Vol a Poblenou (vetllada intensa dijous, entre altres, amb Johnny B. Zero, 20.30 h) o la sala Upload al Poble Espanyol, són alguns dels noms que agiten la setmana.
Més temptacions. També aquest dijous i al cartell del Cruïlla de Tardor, tornen els brasilers Planet Hemp, referències del hip-hop-rap del seu país (Apolo, 21 h), mentre que a La Nau i a la mateixa hora els escocesos The Twillight Sad amararan de noise la seva musculada afició. Si es tracta d’energia, hi ha una cita ineludible amb els carismàtics Berri Txarrak, que actuaran divendres i dissabte a Razzmatazz (21 h) i Apolo (21.30 h) respectivament, amb el paper ja molt escàs. Per a qui busqui altres ones sonores, novament el Festival de Jazz proposa per diumenge (19 h) i al Teatre-Auditori de Sant Cugat la veu subjugadora de Lizz Wright.
Convé estar alerta al que s’aproxima les setmanes vinents. En l’àmbit d’aquests festivals, el de Jazz acostarà l’infal·lible Ludovico Einaudi a L’Auditori el
7 de novembre, a la llegenda brasilera Djavan al Palau de la Música el 14 de novembre, a Ron Carter tres dies després a la Barts, o a Angélique Kidjo al mateix escenari el 19 d’aquest mes. Sense oblidar, no cal dir-ho, els diferents lliuraments d’Andrea Motis en el seu encàrrec de Retrato de
artista.
El Mil·lenni buscarà dilluns vinent la contundència de la mà dels britànics Primal Scream, que ja hi van ser al passat Primavera, no hi van poder ser en el cancel·lat Doctor Music Festival i ara (Razzmatazz, 21 h) oferiran una vetllada centrada en els seus singles, mentre la popular Vanesa Martín atapeirà el Palau Sant Jordi (15 novembre) en el marc de la seva gira Todas las mujeres que habitan en mí. Al Cruïlla, per la seva banda, hi aterrarà dues nits seguides l’insòlit duo navarrès Iseo & Dodosound, amb una amalgama de ritmes jamaicans (8 i 9 novembre), i una setmana després (el 16, a l’Hivernacle del Poble Espanyol) Manel oferirà el seu flamant Per la bona gent.
Ah! I una tal Rosalía cantarà al Sant Jordi el 7 i 8 de desembre...
El Festival de Jazz, el del Mil·lenni o el Cruïlla de Tardor ja van a tot gas
Les sales de petit format despleguen una activitat diària sovint no valorada
Glen Hansard, Primal Scream o un concert pro Open Arms, les perles dels dies vinents