Comparant

Dilluns vaig coincidir a Xangai amb la celebració de la reunió anual que du a terme l’alcalde de la ciutat amb alts directius internacionals. La reunió es coneix com l’Iblac, que vol dir International Business Leaders Advisory Council. Fa 31 anys que s’organitza i els alcaldes de Xangai aprofiten l’esdeveniment per trobar-se amb els alts directius d’importants empreses internacionals i mostrar-los el seu suport. Aquest any l’alcalde, el senyor Ying Yong, es va reunir a l’Iblac amb uns 50 empresaris del nivell de la senyora Orit Gadiesh, presidenta de Bain; el senyor Jörg Reinhardt, president del grup Novartis; el senyor Emmanuel Faber, president de Danone; el senyor Joe Kaeser, president de Siemens, o la senyora Mary Barra, presidenta de General Motors. L’alcalde de Xangai considera aquests 50 personatges com el seu consell assessor internacional, en l’exitós esforç de Xangai per atreure empreses internacionals importants.

Però el president de la Xina, el senyor Xi Jinping, no es queda enrere. Està explicant als empresaris com els dona suport i com els donarà més suport a través del seu famós projecte Belt and Road, que implica l’obertura de la Xina per rebre empreses estrangeres i l’estímul a les empreses xineses per sortir al món. El senyor Xi Jinping ha estat entrant en els detalls tecnològics de la digitalització i estimula les empreses per avançar en el procés de desenvolupar les seves capacitats d’innovar en tecnologies industrials basades en internet. Xi Jinping també ha demostrat el seu suport al que han batejat com a “mercat estrella”, STAR, que és un mercat per a start-ups dins de la Borsa de Xangai.

El resultat de totes aquestes accions és que l’economia de Xangai va créixer l’any passat gairebé un 10%. L’Iblac va ser llançat fa 31 anys per l’alcalde Zhu Rongji i en fa 25 va ser a l’Iblac on l’alcalde em va demanar que presentés el meu projecte d’una escola de direcció d’empreses, i quan el vaig acabar de presentar, es va aixecar i va dir “Jo dono suport a aquest projecte” i ens va regalar uns terrenys fantàstics en la que avui és una de les millors zones de Xangai perquè hi construíssim el nostre campus.

El meu problema és quan aquests dies parlava per telèfon amb Barcelona i m’explicaven què estava passant el dijous 17, el divendres 18, el dissabte 19, o, pitjor encara, quan ho vaig llegir en algun diari internacional. No sé què va poder sortir a la televisió perquè la meva agenda a la Xina és molt densa de l’esmorzar al sopar i no m’arriba la vida per mirar la televisió, però algú em va dir que havia vist flames i bastonades a la televisió.

Estem destruint, potser ja hem destruït, Barcelona. De ser una de les millors ciutats del món està passant a ser un lloc on fins i tot és millor no anar-hi. No només ens marxaran empreses. Algunes que haurien vingut no vindran i les que són aquí no invertiran més. No esperem tampoc que vinguin turistes. I si fóssiu els pares d’un noi o una noia xinesos, us haguéssiu cuidat que fes una bona carrera i ara pensés marxar a Europa a fer un màster, el deixaríeu anar a Barcelona? Pensem en els nostres fills o nets? Quins llocs de treball quedaran per aquí? Com caurà el turisme? D’on sortiran els diners per a les pensions? Com millorarem el tractament mèdic? Quan veus com se’n preocupen alguns líders polítics al món, però aquí ningú no ens explica com resoldrà aquests problemes, veus la poca qualitat dels nostres líders. Em dol veure com els líders de països com la Xina, que vaig conèixer en un estat de profunda pobresa als vuitanta, tenen projectes per desenvolupar una economia digital que ja ha integrat més d’un 60% de la seva població –i continuen creant llocs de treball cada vegada de més qualitat–, mentre que nosaltres no tenim res d’això i als nostres líders no els preocupa.

Estem destruint Barcelona: ens marxaran empreses i d’altres ja no vindran