Una vida usurpada
Una dona de 88 anys se’n va de vacances a casa de la filla i li ocupen el pis on havia viscut els últims 79 anys
Teresa Rosilla Belmonto està destrossada, enfonsada, desesperada... Aquesta dona de 88 anys se’n va anar de vacances a casa de la seva filla, a Tarragona, durant un parell de mesos. Poc abans de tornar a casa va descobrir que l’hi havien arrabassada, que uns desconegut s’hi havien instal·lat, que havien arrambat amb totes les seves coses, amb tots els seus records acumulats durant 79 anys.
Aquesta història està passant al barri de Gràcia, al carrer Sant Salvador, al número 78. Els familiars sospiten que algú proper a la Teresa en va aprofitar l’absència per usurpar-li l’habitatge i que després
Els Mossos no van poder recuperar la propietat perquè els ocupes ja feia dies que hi estaven instal·lats
el va lliurar a altres persones. Va ser Iván Sarrau, un dels nets de la Teresa, que el 3 d’octubre va descobrir el que passava. La seva àvia estava a punt de tornar a casa després de les seves vacances. Va anar a l’habitatge i, atònit, va comprovar que el pany havia estat canviat. Ràpidament va trucar als Mossos d’Esquadra.
“No puc obrir!”, va cridar una dona des de l’interior de l’habitatge quan els policies van trucar a la porta. Els agents també van sentir el plor d’un nen. Lamentablement, no van poder fer res més. Ni tan sols els van obrir la porta. “Aquestes coses les veus a la televisió, les sents pel carrer –lamenta l’Iván, ple d’impotència–... i et creus que no et poden passar mai. Fins el dia que et toca a tu. És una bogeria” .
Al principi els familiars de la Teresa li van amagar tot el que estava passant. “Està molt fràgil del cor –explica l’Iván.. I en aquella casa hi ha tota la seva vida... Vivia allà des que tenia nou anys”. Ara bé, quan va arribar el dia que la Teresa tenia previst tornar a casa seva no van tenir més remei que explicar-li la veritat. “Està molt trista, destrossada, plorant tota l’estona”, lamenta l’Iván. En realitat, la Teresa no se n’acaba d’adonar del que li està passant. “Jo vaig criar la meva família en aquest pis –aconsegueix dir la dona, molt emocionada–. Un dels meus fills va néixer en aquest pis”.
El problema és que ningú no sap amb exactitud quant de temps fa que aquests desconeguts viuen a casa de la Teresa. La policia pot frenar un ocupació quan la descobreix in fraganti, en el moment que té lloc. En canvi, si els ocupes al·leguen que realment estan instal·lats a l’habitatge des de fa uns quants dies la qüestió pren una altra deriva, la judicial, un camí del qual la resolució final pot demorar-se força mesos, entre sis i vuit, de vegades més.
L’Iván es va plantejar la possibilitat recuperar l’habitatge de la seva àvia per la força, d’aprofitar un moment que no hi hagués ningú a la casa per canviar el pany i instal·lar-s’hi a dins. Els mateixos policies, però, li van aconsellar que no ho fes. El podrien acusar d’un delicte de violació de domicili. A més a més, l’Iván tenia por de qui hi podria haver rere la porta. El 2017 Barcelona va ser la ciutat d’Espanya que va tenir el nombre més gran de pisos ocupats, amb 3.072 denúncies, segons el Ministeri d’Interior. Les usurpacions d’habitatges habituals no són la majoria, però, tal com ja va denunciar La Vanguardia en altres
“Tot el que estem passant aquestes setmanes és horrible: li estan robant la vida a la meva mare”
ocasions, estan creixent.
La veritat és que a causa de tot això cada dia proliferen més les empreses que s’ofereixen per desallotjar propietats ocupades d’una manera extrajudicial. Els seus anuncis abunden a internet. “En una d’aquestes empreses ens van dir que s’encarregaven de tot –prossegueix l’Iván–. Pel que sembla, el desallotjament pot tardar d’un a deu dies, segons les persones que ocupen el pis”. Ara bé, els suposats desallotjadors van demanar uns 2.500 euros per recuperar l’habitatge de la Teresa, una quantitat de diners que l’Iván no va acceptar pagar. Després, un portaveu d’una altra empresa d’aquest sector, Desokupa, es va oferir a fer la feina de franc. Llavors el portaveu de Desokupa va penjar un vídeo a les xarxes socials per donar a conèixer el seu oferiment. Allò va passar a començaments d’octubre. Fins ara Desokupa no ha aconseguit recuperar l’habitatge de la Teresa. Tot i això, fa uns quants dies un dels seus treballadors va poder entrar una vegada al pis i comprovar que bona part de les pertinences de la Teresa ja hi eren. Ja no hi quedava cap fotografia. Els ocupes no han tornat a obrir la porta.
Mentrestant, la Teresa continua a casa de la seva filla, a Tarragona, esperant. “És horrible”, diu la filla. “Ni tan sols nosaltres podem entendre com poden passar aquestes coses. Cada dia que passa és més dur. Li estan robant la vida a la meva mare”.