El Hierro ja es proveeix en un 60% amb energies renovables
La central de Gorona del Viento, un exemple de sostenibilitat a l’illa
La utopia de viure utilitzant només energies renovables es fa realitat a l’illa canària d’El Hierro gràcies al projecte de la central hidroeòlica de Gorona del Viento, que al juny va fer cinc anys en funcionament. El vent i l’aigua es converteixen en protagonistes i generadors d’un 60% de l’ energia que es consumeixen aquest apetita illa, segons dades del 2018, que es preveu millorar en aquest exercici.
Gorona del Viento té un parc eòlic integrat per cinc aerogeneradors que proveeixen l’illa de llum durant el dia i la nit. L’excedent eòlic que no és consumit pels gairebé 8.000 habitants que viuen a El Hierro es destina al bombatge d’aigua des d’un dipòsit inferior, situat a la costa, a un de superior, ubicat sobre un con volcànic i a 655 metres d’altitud. Aquesta aigua queda acumulada al aparta l tai, quan hi h apoc vent, es deixa anar per generarelectricitat i cobr irla demanda.
Des que va entrar en funcionament, Gorona del Viento no ha deixat d’acumular rècords. L’últim el va aconseguir aquest estiu, quan durant 24 dies consecutius va proveir tota l’illa amb fonts netes. Entre el 13 de juliol i el 7 d’agost Gorona del Viento va generar 596 hores seguides d’electricitat amb fonts netes, cosa que suposa un rècord mundial en territoris aïllats.
L’ús de l’energia neta produïda per la força dels alisis i el salt d’aigua ha reduït al màxim l’ús de l’única central de generació elèctrica dièsel que hi ha a l’ illa. La central tèrmica de Llanos Blancos entra en funcionament només quan no hi ha prou vent ni aigua acumulada per cobrir la demanda elèctrica de l’illa. El seu ús està disminuint, com les emissions de gasos contaminants a l’atmosfera: el 2015, primer any complet de funcionament de Gorona del Viento, l’illa d’El Hierro va deixar d’emetre a l’atmosfera 6.928 tones de gasos d’efecte hivernacle, sobretot CO2; tres anys després, el 2018, les emissions s’han retallat en 24.650 tones. El 2018 les hores generades totalment per energies renovables van ser 2.300 i l’ estalvi entones de dièsel no consumides van sumar 7.460, quatre vegades més que el 2015.
I el camí continua. L’objectiu de l’illa és arribar al 100% d’autoproveïment energètic amb energies netes en un termini de quatre a vuit anys, segons explica el president del Cabi l do d’ El Hi erro, Alp i di o Arm as. Per això ja es treballa en una ampliació de la central hidroeòlica de Gorona del Viento a partir de la introducció d’energia undimotriu (aconseguida arran de la força de les ones), la fotovoltaica (amb la instal·lació de panells solars) i l’ús de bateries per acumular
Aquest estiu s’ha pogut proveir tota l’illa amb fonts netes durant 24 dies seguits
els excedents de producció que no es consumeixin.
“Hem fet els primers passos. Els tècnics diuen que és possible aquesta ampliació i ben aviat tindrem una reunió amb el Govern de l’Estat per tractar aquesta qüestió que per als habitants d’ El Hi erro és vital ”, asse-guraArmas. En aquesta reunió el Cabi l do d’ El Hi erro demanarà a l’ Estat una millora de les retribucions que rep Gorona del Viento per abocar a la xarxa l’energia neta que genera i que és fonamental per a un bon manteniment de la central. “Esperem que el Govern central sigui sensible amb la nostra proposta”, indica Armas.
Actualment la societat Gorona del Viento –que està participada en un 65,82% pel Cabildo d’El Hierro, en un 23,21% per la companyia elèctrica Endesa, en un 7,74% per l’Institut Tecnològic de les Canàries i en un 3,23% pel Govern de les Canàries– rep prop de 6 milions d’euros de retribucions.
Els primers anys de vida en percebia el doble, 12 milions, però el 2017 l’Estat va decidir retallar les primes. Malgrat que els ingressos són més baixos, avui Gorona del Viento és una societat sanejada. Posada en marxa amb una inversió de 82 milions d’euros, dels quals l’Estat va aportar 35 milions, la societat ha cobert tot el deute i fins i tot comença a repartir dividends. El 2018 va ser el primer any de guanys, amb un milió i mig d’euros de benefici a repartir entre els socis.