“No podia permetre que ens prenguessin el control dels Mossos”
Miquel Buch, conseller d’Interior
El conseller d’Interior, Miquel Buch, i el seu equip han afrontat una de les pitjors crisis d’ordre públic a Catalunya. Els veterans del departament miren 80 anys enrere per buscar precedents. Els aldarulls de la setmana passada han generat un debat sobre les actuacions de la policia catalana, amb el president Torra inclòs, però Buch reafirma la seva confiança en els Mossos.
Ha pensat a dimitir?
Abandonar el vaixell en un moment com el que estem passant seria una gran irresponsabilitat. No em vull considerar una persona irresponsable. He mostrat plena confiança en el cos dels Mossos i estic segur que farà l’autocrítica necessària per mantenir la confiança de la societat catalana. En el cas que aquesta autocrítica no es fes, em veuria obligat a dimitir.
Sent que té el suport del Govern?
Quan ets al capdavant d’una conselleria hi ha crítiques a fora i a dins. Hem tingut moments de debat d’opinions i de demanar explicacions. Tot i això, no he sentit que el Govern no em doni suport.
També el del president Torra?
També.
Què li sembla, que hi hagi companys de JxCat que demanin la seva dimissió? Forma part de la complexitat del moment. Estem defensant poder decidir el futur de Catalunya, tenim polítics empresonats, 100 anys de condemna… És normal que hi hagi crítiques. A pocs consellers d’Interior no se’ls ha demanat la dimissió. El Departament d’Interior crema, no avui, sempre.
Sempre s’havia assenyalat el responsable polític, però no s’havia qüestionat mai com ara, fins i tot des de la presidència, la feina dels Mossos... No vull pensar que el president qüestiona la feina dels Mossos, sobretot perquè, segons l’Estatut, n’és el màxim comandament. Sí que és cert que en algun moment pot haver mostrat dubtes sobre actuacions concretes. Jo tinc plena confiança en el cos i un altíssim nivell d’autocrítica. Tots aquests dubtes s’aniran aclarint.
Són els mateixos comandaments dels Mossos, els que manifesten preocupació per la manca de suport institucional. Segurament s’han sentit així. Estic al capdavant d’una estructura vital per a un país com Catalunya, que té quatre pilars fonamentals: la llengua, l’escola, els mitjans de comunicació públics i la seguretat. Aquests dies porto una targeta amb una citació del president Pujol: “Voler o no tenir competències sobre l’ordre públic i sobre
aquesta necessitat bàsica dels ciutadans que és la seva seguretat és un indicador clar de si realment es vol tenir autogovern i responsabilitat política o no”.
És una competència amb polèmica.
Hi ha gent que hauria preferit que ens apliquessin la llei de Seguretat Nacional. N’estic convençut. Però jo no ho puc permetre. La meva obligació és demostrar que tenim voluntat d’autogovern i responsabilitat política. Ningú no es pot plantejar ser un estat sense tenir la seguretat.
Ha estat en perill?
Crec que no, però amb les amenaces de les setmanes anteriors a la sentència repetides per diferents
partits estatals, teníem i tenim una espasa de Dàmocles a sobre.
Si l’actitud dels Mossos hagués estat diferent al carrer, perillaria la competència?
Probablement, no puc dir que no.
Sense les eleccions, l’atac als Mossos hauria estat diferent?
No dic que no. Però tenim 74 mossos encausats per complir el mandat judicial l’1-O. L’amenaça és permanent. Alguns candidats han vingut a Catalunya a fer-se fotos a Barcelona, però no han anat a l’Albi pels aiguats.
La valoració del dispositiu és satisfactòria?
L’anàlisi la faran els comandaments. En general, el conseller no està satisfet. No pel dispositiu, sinó
pel que hem viscut. Fa nou dies que parlem d’ordre públic, i no d’una sentència de 100 anys de presó. Per això estic trist.
Com ha estat la relació amb el ministre Marlaska?
Va venir, ens vam posar al dia. En qualsevol cas, no comparteixo algunes de les declaracions que ha fet, ni l’estratègia de focalitzar la resposta a la sentència en un problema d’ordre públic.
La feina de coordinació policial, com ha estat?
És correcta i funciona.
Qui són els violents? Infiltrats?
Grups antisistema que arrosseguen gent que s’apunta a aquests actes de violència. És un grup or
ganitzat per actuar territorialment de manera violenta. Si algun és independentista o anarquista? Pot ser. Però no estigmatitzarem ideologies.
Jordi Sànchez deia que hi ha joves independentistes.
Segur. El que dic és que no podem mostrar el rebuig a la sentència llançant pedres, àcid, còctels molotov o coets contra un helicòpter de la policia. Així no.
Els agents han patit per la seva seguretat?
Lamento tots els ferits, però quan hi ha gairebé 300 agents ferits és evident que hi ha una violència contra la policia. I és fals que la policia actua abans dels atacs violents. Les imatges ho demostren.
La comissió d’investigació
del president és una solució? Sempre he demanat que el cos dels Mossos no estigués al focus polític. No tinc cap inconvenient per anar al Parlament a donar explicacions, però demano que no es converteixi en un xou. Que serveixi per aprendre, explicar-nos, contraposar ideologies..., però si acaba sent un xou contra qui sigui, un joc per perseguir els uns o els altres, no servirà per a res.
No vol una desfilada de comissaris o caps d’unitat...
No sé com es dissenyarà, però agrairia que fos de la manera més assenyada i intel·ligent per veure què ha passat aquests dies, no només les actuacions policials.
Ajudaria que la investigació interna estigués acabada.
El dispositiu postsentència continua actiu, de manera que ara el que hem de demanar és que vetllin per la seguretat a les manifestacions amb absoluta llibertat. Un cop acabi tot aquest procés serà el moment de treure’n conclusions. Si es demostra que hi ha conductes que no s’ajusten als protocols, s’actuarà internament. Ho he dit quaranta vegades i ho repetiré quan calgui: el cos té un nivell d’autocrítica altíssim.
“La comissió d’investigació no pot acabar sent un xou per apuntar a uns o altres”
“El president ha mostrat dubtes sobre actuacions concretes; el cos farà autocrítica”
“El dia que marxi ho faré amb el cap ben alt i sabent que he fet el que tocava fer”
El Creu cos al és cos? que respectat s’ha perdut i valorat el per respecte la feina valorar-lo dels darrers pel 40 que anys. ha No passat podem l’última de cometre setmana. errors. Jo Si soc s’han el primer equivocat, els errors. seran els primers de corregir Acaba a aquesta de lligar autocrítica... la seva continuïtat
He mostrant mostrat, tota mostro la confiança i continuaré en el cos. sobre La els confiança seus procediments en l’autocrítica és tan gran veuria que obligat puc dir a dimitir. que si no es fa, em
No Vostè podem ha valorar vist imatges. el cos per una imatge de Twitter. Hi ha hagut dues mil manifestacions en pocs dies que han mobilitzat dos milions de persones. Hi pot haver una imatge, però n’hi ha centenars que demostren com són els Mossos.
De totes aquestes imatges, n’hi ha alguna que l’hagi afectat?
Hi ha imatges que m’han interpel·lat directament, però em pertoca no conèixer només aquella seqüència, sinó el tot.
Què ha passat, perquè el debat sigui la violència policial?
En aquest país la feina d’ordre públic incomoda molta gent, però voler tenir autogovern vol dir que estàs disposat a tenir la responsabilitat política de la policia.
El comissari en cap reconeix que el cos passa per un moment de trencament amb la societat catalana, i que cal recosir ferides i recuperar la confiança. El cos ha superat tots els reptes i els continuarà superant. La confiança no es perdrà. Són 17.000 homes i dones que vetllen per la nostra seguretat.
Per què el president no ha anat a la part política del centre de coordinació per conèixer la feina dels agents? Va venir la consellera de la Presidència. Segur que el president tenia reunions compromeses, però estava permanentment informat. He intentat resoldre els dubtes. Ho he fet el millor que he sabut.
Després de com el van rebre a la conselleria, es podia imaginar que el cos avisés que si el cessen, seria “un desastre”? Jo només vaig demanar temps. Sabia que m’havia de guanyar la seva confiança i crec que ho he fet: tenim un acord laboral amb els Bombers després de deu anys, hem entrat al Citco, estem treballant en l’acord laboral dels Mossos, promocions de 1.500 mossos i 500 bombers i inversions.
Què n’ha après en aquest temps, dels Mossos?
A fer d’equilibrista. Sabem que hi ha uns béns preuats que no podem perdre. La seguretat, els drets dels ciutadans i el cos dels Mossos entès com a estructura d’Estat, Emergències, els Bombers...
L’afecten, els crits de “Buch, dimissió”?
La feina que faig genera incomoditat i desgast.
El Govern està tocat de mort?
Vull pensar que no. Apel·lo a la responsabilitat. Hi ha un bé a preservar, que són les institucions.
Aquesta crisi i divisió al Govern porta a un avançament electoral a Catalunya? No sé com acabarà. El que sé és que el dia que deixi la conselleria ho faré amb el cap ben alt i sabent que he fet el que em tocava fer.