Trump s’apropia del 4 de Juliol
EL 4 de Juliol és la festa nacional dels Estats Units, en la qual el país commemora la seva fundació i elsvalorsdelademocràciaidelpatriotisme.Una festivitat per al poble i del poble. Això havia estat fins aquest any en què el president Donald Trump va decidir convertir-se en el patriota número u del país, apropiarse de la celebració i convertir-la en un acte d’exaltació, encara que aquesta vegada no va entrar en la batalla partidista en el seu discurs i es va cenyir a l’eslògan amb què havia batejat la commemoració: “Salutació a Amèrica”.
Els presidents dels Estats Units no han exercit mai un paper preponderant el 4 de Juliol ja que s’entenia que és un dia de celebració del poble, que ha de ser l’autèntic protagonista. Potser atenent aquesta consideració i les crítiques per posar-se en el centre de les celebracions, Trump va eludir aquesta vegada les seves habituals crítiques i insults partidistes i va ser més institucional, la qual cosa no ha evitat un nou episodi de polarització del país entre partidaris i detractors del president.
El 243è aniversari de la fundació dels Estats Units ha vist com del patriotisme es passava al trumpisme. El president –el primer en setanta anys en dirigir un discurs a la nació el dia de la Independència– va fer una intervenció d’exaltació patriòtica lloant herois i gestes que porten el segell dels Estats Units, des de la invenció de la bombeta fins a l’arribada
a la Lluna. Sense complexos, va elogiar el paper de les forces armades del país en un missatge d’unitat en el primer discurs en la història d’un president americà davant del memorial Lincoln, exhibint tancs i amb caces de combat sobrevolant el Mall de Washington.
La seva intervenció ha estat criticada pels demòcrates, no tant pel seu contingut al no al·ludir a diferències partidistes, sinó perquè el xou tingués lloc en un lloc sagrat de la història americana, escenari del famós discurs I have a
dream, de Martin Luther King. Trump volia una desfilada militar –va quedar embadalit el 2017 al veure la que França realitza cada 14 de Juliol– però no va ser possible pel seu elevat cost. La idea d’involucrar l’exèrcit en els festejos va despertar preocupació entre comandaments del Pentàgon. La pluja també va deslluir una mica la seva intervenció, que encara que va eludir el partidisme va reforçar la idea que ell és el comandant en cap i el líder del país.
Trump va atenuar les crítiques que amenaçaven de fer de les celebracions del 4 de Juliol una metàfora de l’excés i la divisió que genera la seva presidència, però ha tornat a deixar la seva empremta protagonitzant un dia que els americans creuen que ha d’estar allunyat de consideracions personals o partidistes i en el qual històricament els inquilins de la Casa Blanca no han tingut protagonisme.