ELS (A)TRIBUTS DE LA SOCIETAT DEL BENESTAR |
L’anàlisi de la fiscalitat a Catalunya porta Foment a proposar una tributació que augmenti la capacitat competitiva de l’economia i enforteixi la justícia social
Ala pel·lícula Camp de
somnis (1989), Kevin Costner tenia el somni de construir un camp de beisbol enmig de les seves terres de cultiu per albergar un partit de jugadors mítics. El leitmotiv recurrent de la història era: “Si el construeixes, vindrà”. El lema va fer fortuna i es va incorporar a la cultura de l’economia i dels negocis com a metàfora de la creació del terreny adequat per atreure una activitat. Si l’ecosistema és l’apropiat, els negocis vindran. I aquest és l’esperit que ha volgut transmetre la patronal Foment del Treball amb el seu document Per una fiscalitat més competitiva. Que el model de finançament autonòmic de l’Estat i l’excessiva càrrega de tributs propis de la Generalitat no penalitzin l’activitat econòmica. I amb aquest objectiu proposa una sèrie de mesures per convertir Catalunya en un pol d’atracció d’inversions i de talent global. Si construïm aquest nou ecosistema tributari, ve a dir l’estudi, ells vindran. La inversió i el talent. Atrets tots dos per una fiscalitat competitiva. Però, com li passava a Kevin Costner a la pel·lícula, el camí no és fàcil i els murs d’incomprensió són alts i compactes.
Per començar, el terreny de joc –per continuar amb la metàfora esportiva– ha de regir-se per les mateixes normes a tot arreu. L’empresariat català sempre ha mostrat la seva preocupació per una fiscalitat creixent a la Generalitat de Catalunya. És un fet, la imatge
de tributació alta de Catalunya en relació amb altres àrees dinàmiques de l’Estat. L’existència d’un impost de patrimoni; el nombre elevat d’impostos i taxes pròpies; els tipus impositius dels impostos sobre transmissions patrimonials i actes jurídics documentals i les propostes de nous impostos no milloren aquesta imatge tributària, que tampoc afavoreix la retenció de talent i inversió. Els tipus més elevats amb el marginal de renda, juntament amb l’impost de patrimoni, no incentiven que directius i personal especialitzat de corporacions localitzin empreses i activitats al nostre país.
En aquest sentit, un informe de Barcelona Global assenyala que Barcelona mostra una fiscalitat que no afavoreix l’atracció de talent, enfront d’altres vuit ciutats competidores com París, Amsterdam, Berlín, Zuric, Madrid, Nova York, Londres i Singapur. Foment, en aquesta línia, apostaria per implantar mesures com les adoptades per Portugal, que fixa un tipus impositiu del 20% per a impatriats durant deu anys.
I és que ens trobem en una economia globalitzada, en què les decisions de caràcter impositiu no poden ser alienes al que esdevé en el nostre entorn més immediat. Per tot això, sempre s’ha de contemplar la fiscalitat com una palanca més de la competitivitat d’un territori, i no pensar-hi com si ens trobéssim davant un país tancat econòmicament i, per tant, insensible a l’exterior. Té un lloc en la targeta de presentació del país. Les decisions d’inversió i domiciliació d’empreses o directius d’avui són la base del creixement econòmic d’avui i de demà.
I en aquest context cal destacar altres aspectes claus, com els alts nivells d’economia submergida d’Espanya. Si el nostre país tingués el mateix nivell d’economia submergida (un 25% actualment) que Alemanya (un 15%), per exemple, aflorarien gairebé 116 mil milions d’euros, dels quals uns 46 mil milions entrarien en les arques públiques, la qual cosa significaria tota una revitalització de la nostra societat del benestar.
Aquests són alguns dels aspectes que assenyala Foment en el seu document d’exploració d’una fiscalitat més competitiva. Si la construeixes, ells vindran. No és senzill, però, si Kevin Costner va poder, Catalunya també.