Torra, sobre els llaços, al TSJC: “Sí, vaig desobeir”
El president considera il·legal l’ordre de la Junta Electoral
“Sí, vaig desobeir, perquè jo em dec a un mandat superior de la ciutadania en defensa dels drets humans”. El president de la Generalitat, Quim Torra, va defensar la seva posició política amb aquestes paraules en la seva declaració el 15 de maig al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), on va comparèixer acusat d’un presumpte delicte de desobediència per no haver retirat a temps la pancarta amb un llaç groc i el missatge “Llibertat presos polítics i exiliats”, com li havia requerit la Junta Electoral Central (JEC) les setmanes prèvies als comicis del 28-A.
“Com a president em dec a l’interès general, a la defensa dels drets fonamentals i la llibertat d’expressió dels catalans, que en aquell moment s’expressava amb una pancarta amb el llaç groc”, va prosseguir Torra en una declaració de poc menys de 45 minuts davant el jutge Carlos Ramos divulgada per TV3 i en què va censurar la naturalesa del procediment.
Malgrat que va admetre que va tenir coneixement de la resolució de la Junta Electoral Central que considerava aquests símbols “partidistes” i l’instava a retirar llaços grocs i estelades dels edificis de la Generalitat, va al·legar que considerava que era una ordre “manifestament il·legal dictada per un òrgan que en absolut era competent ni tenia una autoritat superior a mi”.
Torra va invocar així la seva indefensió davant la denúncia. A parer seu, la JEC “no era l’òrgan competent”, sinó que incumbia a la Junta Electoral de Zona de Barcelona. A més, va explicitar que la Generalitat va lliurar en les seves al·legacions un document amb 135 folis amb la relació d’immobles públics. “Es manifestava la impossibilitat absoluta de tirar endavant una ordre com aquesta”, va justificar responent a la Fiscalia i la defensa –no va respondre a l’acusació popular de Vox–.
“Si arribava a complir aquesta ordre completament nul·la corria el risc de prevaricar. El que pretenia la JEC era asseure’m davant el TSJC o bé per desobediència o bé per prevaricació”, va retreure Torra en una declaració molt contundent contra la JEC, en què va qualificar la denúncia d’“operació” dels dos vocals designats per PP i Cs.
En tot cas, el president de la Generalitat va assumir tota la responsabilitat, després de provar d’esquivar el requeriment canviant la pancarta del llaç groc per una altra d’exactament igual amb el llaç blanc ratllat amb una franja vermella –que després tornaria a substituir per una tercera que deia “Llibertat d’expressió i opinió”–. “Totes les decisions que es van prendre van ser meves. En vaig ser i me’n sento el responsable”, va admetre Quim Torra.
El jutge d’instrucció en una interlocutòria del 27 de juny ja va deixar la causa a un pas del judici en concloure que el president Torra “va persistir en la desobediència” malgrat que estava perfectament capacitat per complir la resolució de la JEC. Un mandat que el magistrat va qualificar de “clar, concret i terminant”, alhora que afirmava que “l’únic organisme competent per resoldre les queixes electorals relatives a Catalunya és la JEC”.
El delicte de desobediència, més enllà de multes, pot comportar penes de sis mesos a dos anys d’inhabilitació per a càrrec públic. De fet, aquest va ser el delicte pel qual va ser condemnat l’expresident Artur Mas i les exconselleres Joana Ortega i Irene Rigau pel 9-N.