Rosell, exculpat per segon cop
El fiscal podria recórrer al Suprem, però amb ínfimes possibilitats d’èxit
La sala d’apel·lacions de l’Audiència Nacional va ratificar ahir la sentència absolutòria dictada a l’abril per a l’expresident del FC Barcelona Sandro Rosell. Com ja va fer el primer tribunal, la sala penal de la mateixa Audiència, els magistrats que ara han vist el cas en apel·lació arriben a la conclusió que la Fiscalia no va tenir mai proves contundents per sostenir les acusacions de blanqueig de capitals dut a terme amb diners de presumpta procedència il·lícita.
S’ha acabat, per tant, el cas Rosell? És molt probable, per bé que el fiscal encara podria fer un últim intent presentant un recurs de cassació davant el Tribunal Suprem (TS). Amb tot, a la mateixa Audiència s’estima que difícilment ho farà.
Si a la Fiscalia General de l’Estat ja hi va haver dubtes sobre la viabilitat del primer recurs, el que ara ha fracassat, i es va debatre a fons si calia presentar-lo, el que es pogués formalitzar davant el Suprem encara tindria moltes menys possibilitats de prosperar. Serien ínfimes, en definitiva, i no és probable que la Fiscalia s’arrisqui a perdre una altra vegada. Sobretot, tenint en compte altres circumstàncies del cas. I és que Rosell va estar gairebé dos anys en presó preventiva, quan en el moment de jutjar-lo la conclusió de l’Audiència Nacional va ser que calia aplicar-li el principi d’in dubio pro reo, davant la feblesa del material probatori que hi havia en contra seu.
El suposat blanqueig que hauria dut a terme Rosell amb els seus socis hauria estat possible –sostenia la Fiscalia– gràcies al cobrament previ de comissions il·lícites percebudes per l’organització de partits de la selecció brasilera de futbol. Tanmateix, la federació de futbol d’aquest país sempre va sostenir que la tasca de Rosell li va permetre obtenir beneficis, ingressar més diners pels esmentats partits, un fet que la defensa va al·legar per sostenir que no es va causar cap perjudici a aquest organisme, sinó al contrari.
La Fiscalia de l’Audiència Nacional, malgrat tot, va mantenir en el seu recurs, ara desestimat, que “s’ha acreditat que els béns blanquejats procedeixen d’una activitat delictiva prèvia, a través de l’origen il·lícit i la destinació absolutament il·lògica dels seus diners en les moltes transferències, unes dades que va facilitar Andorra” quan es va tramitar davant les seves autoritats la corresponent comissió rogatòria internacional.
L’Audiència, tot i això, no ha trobat aquests rastres clars de l’esmentada activitat delictiva. Davant els arguments del fiscal, la sala d’apel·lacions considera que la sentència recorreguda va establir un raonament coherent integrant tots els elements
La Fiscalia va dir que es va cometre un delicte de blanqueig que els jutges no han estimat provat
de prova de què disposava i construint un relat dels fets en què atorga més versemblança a certes proves i indicis que la van inclinar per la versió exculpatòria.
Ahir el defensor de Rosell, el lletrat Pau Molins, feia el balanç següent: “El que ha passat prova la crueltat del sistema. El més greu és que surti de franc. La Fiscalia no pot ser condemnada a costes. Més enllà de les indemnitzacions, és urgent que el legislador es replantegi la regulació de la presó preventiva. No es pot repetir cap altre cas Rosell”.