“Necessitem investigació, no miracles”
Mayte García, la dona de Cañizares, apadrina els projectes solidaris de Sallés Hotels contra el càncer infantil
La notorietat no et salva de poder patir la desgràcia més gran de totes, però és el millor altaveu per posar veu i cara a causes solidàries. D’això en saben molt Mayte García i el seu home, l’exporter Santiago Cañizares. Fa un any i tres mesos van perdre el seu fill Santi, de 5 anys, víctima d’un tumor cerebral. Des d’aleshores estan decidits a convertir aquesta pèrdua en oportunitats per ajudar altres nens que pateixen el calvari que va passar el seu.
Mayte García va apadrinar ahir a Barcelona el projecte solidari del grup Sallés Hotels per lluitar contra el càncer infantil. A la presentació, al Sallés Pere IV, també hi va assistir Cañizares, en un discret segon pla. El vaixell insígnia del grup, l’hotel Cala del Pi (Platja d’Aro), organitza des de fa sis anys la Nit Solidària (la pròxima serà a l’octubre), i la recaptació es destina a combatre el càncer infantil, en col·laboració amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer. Ara el grup ha decidit implicar els nou establiments que té en aquesta faceta solidària, segons explica la directora general, Yolanda Sallés. Cadascun dels hotels donarà els diners a una causa. A Catalunya donen suport a l’Institut Josep Carun reras i a Màlaga han ajudat a donar forma de nau espacial un pis que acull nens en tractament.
“Els nens amb càncer no necessiten un miracle sinó inversió en la investigació –diu, rotundament, Mayte García–. De vegades la vida et situa en el camí de les persones adequades, en aquest cas Yolanda Sallés, amb qui uniré esforços pels nens malalts i els que, desgraciadament, ho estaran”.
La mort del fill l’ha convertida en una activista, però el cert és que durant els últims 12 anys no ha tingut moment de respir: “Quan vaig conèixer en Santi, ja va venir tot molt entorpit, el meu oncle era vicepresident del València, van retirar en Santi i dos jugadors més tres mesos... Va ser complicat, però continuem forts i junts per a tot el que ens vingui. Amb amor es pot superar tot”. Després de tenir la seva filla gran, Sofia (9), que s’afegia als altres tres que té Cañizares del primer matrimoni, a la Mayte li van diagnosticar endometriosi i li van treure un ovari. “Després de tres mesos de repòs em vaig quedar embarassada”. El febrer del 2013 van arribar els trigèmins Martina, India i Santi.
El nen, explica la Mayte, “era molt especial des que va néixer”. “Ara m’adono que ell sabia el que passaria i que no tenia por de res. ‘És que en qualsevol moment et mataràs’, li deia el seu pare. Ell va arribar per ensenyar-nos el sentit de la vida. Va tenir dos infarts cerebrals i se’n podia haver anat un 9 de gener però em va regalar 15 mesos, que han estat la millor lliçó de vida que tindré”.
La Mayte explica que no es podia quedar amb els braços plegats quan a la planta d’oncologia pediàtrica veia anar-se’n molts nens i les seves famílies destrossades. “Vaig prometre al meu fill que havia entès la missió que m’havia encomanat”.
Les germanes d’en Santi porten bé la pèrdua perquè “a casa sempre hi ha hagut alegria”. “Han hagut d’aprendre què és la vida des de ben petits, però saben que tenen molta sort d’haver nascut en un bon país i una bona família”.
Les nenes ja han fet els primers passos com a models infantils. “És lleig dir-ho, però són molt boniques. A la Martina li tira molt ser model. Casualitats: jo de petitona desfilava i el que guanyava ho donava a la lluita contra el càncer infantil. La vida està escrita, ho tinc clar”.
Per la seva part, Cañizares assegura: “Malgrat tot, no em queixo. Esclar que hem tocat fons, però de la nostra alegria en depèn la dels nostres fills”.
“Hem tocat fons, però de la nostra alegria en depèn la dels nostres fills”, assegura l’exporter