El gran ballet obre Peralada
El Mariinski dona el tret de sortida al festival amb un programa que uneix tradició i modernitat
Un ballet inigualable obre aquesta nit un dels festivals imprescindibles de l’estiu català: el Festival Castell de Peralada. Avui i demà el ballet del teatre Mariinski de Sant Petersburg donarà el tret de sortida al festival empordanès amb dos programes molt diferents en què recorrerà el millor de la dansa del segle XX i arribarà amb potència al segle XXI. Serà el punt de partida d’un certamen pel qual aquest any, fins al 17 d’agost, desfilaran grans noms del panorama artístic internacional, especialment en dos camps que no aborda cap altra trobada estival: la lírica i el ballet.
Així, a part de Charlotte Gainsbourg, Paul Anka, Jessie J o el Cirque Éloize canadenc, per l’auditori a l’aire lliure de Peralada, entre moltes altres propostes, hi passaran òperes com La traviata, veus immenses com les de Sondra Radvanovsky i Juan Diego Flórez i la dansa de Carlos Acosta i la del Ballet Nacional del Sodre uruguaià que dirigeix Igor Yebra.
I, perquè no hi falti res, una de les batutes internacionals més grans de l’actualitat, la del veneçolà Gustavo Dudamel, es posarà al capdavant de la Mahler Chamber Orchestra & Friends per interpretar
la simfonia Tità, de Mahler, i El somni d’una nit d’estiu, de Mendelssohn, amb María Valverde com a narradora.
Però de moment aquesta nit i demà visita els jardins del castell de Peralada una de les grans companyies del món de la dansa, ballet en estat pur. El ballet del teatre Mariinski de Sant Petersburg –el director artístic és Iuri Fateiev– presen
“El Mariinski és avui la millor companyia de ballet del món”, assegura el seu director
tarà dos programes molt diferents. Per a l’obertura oficial del festival aquesta nit hi haurà un programa amb una única obra, Les quatre estacions. Una coreografia ideada pel jove ballarí Il·lia Jivoi, que ha crescut al programa que impulsa el Mariinski per generar nous talents creatius i mantenir viu el gènere. Una composició neoclàssica, en aquest cas, amb ball de puntes, amb la música barroca d’Antonio Vivaldi però reinterpretada amb un lleuger toc electrònic pel compositor Max Richter.
“El ballet s’ha de desenvolupar –subratlla Fateiev–, no es pot mantenir com un museu”. “Actualment el Mariinski és la millor companyia de ballet clàssic del món, i cap altra
PROGRAMA DE CREACIÓ “Per construir el futur del ballet els nous creadors han de tenir oportunitats”
no pot interpretar el ballet clàssic, incloent-hi Giselle, El llac dels cignes, La bella dorment, El trencanous o Raymonda, amb la mateixa qualitat i el mateix nivell que nosaltres. Perquè la coreografia clàssica és el punt més difícil de la dansa. Però, si no fem coreografies noves, el ballet no continuarà viu. Per això vaig impulsar el taller per desenvolupar els nous creadors. I ja tenim els resultats; alguns dels que hi han participat ja són coreògrafs professionals i tenen produccions regulars al Mariinski. Jivoi en té tres en el nostre repertori regular, i hi ha altres joves creadors com Iuri Smekalov, Maksim Petrov, Anton Pimonov... És molt important donar l’oportunitat a les noves generacions i construir el futur del ballet. Tenim una gran història al Mariinski: Petipà, Fokine, Grigoróvitx o Balanchine, però hem de donar l’escenari als nous talents perquè ho provin, o no ho sabrem”, assenyala.
I explica que justament Les quatre estacions de Jivoi és una de les noves peces que ja han inclòs al seu repertori. “Jivoi va ser el primer que fa set anys va començar a participar en el nostre projecte de taller de joves coreògrafs. I ara ja utilitzem les seves creacions com a peces principals”, remarca per mostrar la potència del projecte. I, sobre la música d’aquestes Quatre estacions, matisa: “Sona completament clàssica i només lleugerament electrònica. La coreografia és neoclàssica. El llenguatge és clàssic, però amb ingredients moderns, molt interessant. En cada estació hi ha una història diferent. Hi ha relacions entre homes i dones, amor, joc. Es veu com construeixen l’amor, tenen problemes, viuen moments difícils. Cada estació té una relació. Són joves, gaudeixen de la vida al començament de
la peça i acaben igual, la vida genera un cercle”.
Pel que fa al programa de demà, divendres, Fateiev proclama que són les millors coreografies del segle XX, “començant per la de Fokine, que va ser ballarí del teatre Mariinski abans de la revolució i que és un dels creadors més importants del segle XX. La seva peça és Chopiniana, clàssica, completament estil Mariinski”. “La segona peça,
In the night, que també té música de Chopin, és una obra mestra del nord-americà Jerome Robbins. Crec que és el seu millor ballet. I la tercera peça és una obra mestra del britànic Frederick Ashton, que va crear Marguerite and Armand per a una de les ballarines més importants de la història, Margot Fonteyn, i per a Rudolf Nuréiev, que havia abandonat l’URSS als anys seixanta. Són música i moviments bonics i una història meravellosa. Tot plegat és un gran recorregut pel segle XX amb unes peces en què no tenim tants ballarins com a les més grans: n’hi ha 24 a Chopiniana, quan a El llac dels cignes o La
baiadera en tindríem 60 o 70, que aquí no hi cabrien. Totes tres peces van amb piano, amb tres pianistes diferents. I, com que aquest programa ja l’hem interpretat a l’aire lliure, puc dir que es veu molt bonic sota les estrelles”, diu per acabar.