Una exposició a L’Illa reviu la infància dels setanta amb els Madelman
Amesura que la societat avança, les joguines també avancen, però en un racó de L’Illa Diagonal una petita exposició ens transporta als anys setanta, quan els nens esperaven impacients els ninots d’acció de moda: els Madelman. “Només ens regalaven aquests ninots per Reis, per l’aniversari o si estaves malalt”, recorda Josep Maria Padilla, col·leccionista de Madelman. Durant les pròximes quatre setmanes, fins al 27 de juliol, 150 ninots Madelman originaris de l’època i de propietat privada estaran exposats al centre comercial
pel col·lectiu La Catifa Vermella. “Hem estat creant aquesta exposició durant més de 1.000 hores”, explica Jordi López, també col·leccionista i integrant del grup.
Miquel Llopís, col·leccionista, revela que hi ha hagut una gran tasca de documentació per muntar l’exposició i que, a diferència de la mostra que es va fer anys enrere, que intentava reproduir l’exposició del Festival de la Joguina de València del 1969, aquesta “ha estat dissenyada amb molta més llibertat i imaginació”.
Els Madelman van ser un gran boom entre el 1968 i el 1983 per als nens espanyols. “Un joguinaire em va explicar que havia vist arribar camions de Madelman l’un rere l’altre”, diu López. Però amb la crisi del petroli del 1979 i el canvi en la societat els Madelman van ser desplaçats per altres marques de ninots, fins que van desaparèixer.
L’aficionat Xavier Casanovas diu que el que feia úniques aquestes joguines era la seva articulació: “Pensa que veníem dels indis petits, de plàstic i rígids, o sigui que l’arribada dels Madelman va ser revolucionària”. Els nens podien crear la seva pròpia aventura, amb l’única limitació de la seva imaginació. Padilla també destaca el gran detallisme i realisme que tenien aquestes joguines: “Cuidaven tots els detalls, i potser en això sí que van ser pioners”. De tota manera, desmenteix la idea que els Madelman fossin inspiració per al disseny de ninots posteriors, com els Geyperman o els Clicks.
Els Madelman van ser un reflex de la societat de l’època. “Avui la majoria d’aquells ninots serien molt criticats per l’ètica que comportaven”, explica Casanovas mentre assenyala un Madelman caçador apuntant un lleó acompanyat per un home negre que carrega unes caixes.