La capbussada de Laura Vecino
La dona de Rafael Medina descobreix la seva nova faceta com a dissenyadora de bany
“Esgotada però satisfeta. Ha merescut l’esforç d’aquests mesos de feina. I m’he alegrat molt d’haver participat en el 080 Barcelona Fashion”. Qui parla és Laura Vecino hores després de fer la seva primera desfilada amb la marca de bany que porta el seu nom. La dissenyadora ha volgut parlar amb La Vanguardia sobre la col·lecció i els projectes de la firma que va crear al gener i en què “hi ha molta feina darrere, tot i que sé perfectament qui soc: un personatge fàcil de portar a l’altre costat”, diu. Aquest altre costat és la premsa del cor, ja que Vecino és la dona de Rafael Medina, duc de Feria.
Des de fa cinc anys la parella i els seus bessons, en Rafael i la Laura (6) viuen a Barcelona. El trasllat de Madrid a la capital catalana va ser per motius laborals, i aquí són molt feliços. És per això que Vecino no va dubtar a presentar-se al 080 per poder desfilar: “Barcelona és la ciutat on visc i on desenvolupo tota la meva feina. A més està vinculada al mar, amb la qual cosa ensenyar aquí la meva roba de bany s’ajustava”, comenta l’aristòcrata.
Defineix la seva col·lecció com a femenina, de línies pures i, alhora, sofisticada. “Treballem moltíssim els patrons –explica–, perquè es pot tenir un bon disseny, però si el patró no està ben treballat la peça no cau bé”. Laura Vecino sempre parla en plural “perquè som un equip”. Respon de pressa a la pregunta
“A en Rafa quan li he demanat consells me n’ha donat, però tinc el meu propi criteri”, afirma l’aristòcrata
de quin és el vestit de bany perfecte: “Amb el que cadascú se senti còmode i afavorit. En canvi li costa decidir el look de tots els presentats al 080 i que defineix més bé la seva col·lecció. Finalment assenyala el banyador blanc amb un tirant en forma de volant, que va obrir la desfilada. De moment els banyadors i biquinis de la firma per a dones i nenes només es poden comprar al web i en botigues efímeres que s’instal·laran aquest estiu a Sotogrande o Màlaga.
Laura Vecino va saltar a la premsa rosa perquè va ser la nòvia del fill gran de Naty Abascal i després la seva dona. El casament es va celebrar l’octubre del 2010 al palau de Tavera (Toledo), propietat de la casa de Medinaceli, a què pertany el nuvi. La dona del duc de Feria sempre ha intentat mantenir-se en un segon pla i se li nota que no se sent còmoda quan li demanen sobre la seva vida privada.
Va néixer en el si d’una important família bilbaïna, tot i que ella curiosament va venir al món a Barcelona. Va viure i va créixer a Bilbao i va estudiar arquitectura a la Universitat de Navarra, i després disseny a l’escola Parsons de Nova York. Va treballar deu anys com a arquitecta tècnica a Madrid, fins que la moda es va creuar al seu camí: “Em va sorgir la possibilitat, ho vaig voler provar i soc aquí. I la veritat és que no me’n penedeixo, tot i que de vegades he de reconèixer que trobo a faltar l’arquitectura” . I afegeix: “Crec que la visió que té l’arquitectura del disseny i els volums és aplicable a la moda”.
Ha treballat com a estilista a Mango. Després, juntament amb la seva amiga Inés Domecq, va crear l’empresa de produccions de moda The Editors Company, i la firma de bany Bqeenie. Però a finals de l’any passat es van separar professionalment i va ser quan Laura Vecino va crear la seva firma: “Vivim en ciutats diferents i això dificultava la feina. No hi ha més història”, aclareix Vecino.
La dissenyadora assegura que totes les vivències personals i professionals li han aportat prou experiència per a aquesta nova aventura, per la qual cosa amb prou feines ha necessitat els consells de dos experts en moda com són el seu marit, que treballa a Massimo Dutti, o la seva sogra, una de les dones que sap més de moda a Espanya: “A en Rafa quan li he demanat consells me n’ha donat, però la meva feina és una cosa meva i molt personal. A més tinc el meu projecte i el meu propi criteri. Fa molts anys que treballo, no soc una nena que acaba de començar”. I sobre el futur de la firma, ho té clar: “El camí és dur i llarg, i cal anar pas a pas”.