“Ho tornarem a fer!”; bueno, pues vale...
Sí, al cor d’Europa. A Estrasburg. Alsàcia. Allà, ahir, un sector de l’independentisme va mostrar fins on arriba la seva arrogància: o Europa ens dona la raó–cosa que no succeeix ni als tribunals ni a les seves institucions– o Europa és una merda que ni sap de democràcia ni de llibertats. Arrogància i esperpent. Una escenificació cridada a continuar enganyant la tropa i evitar que assumeixi fins a quin punt el rei estava nu en aquesta faula política finançada amb fons públics (una altra curiosa forma de repressió, inaudita al món). –Ho tornarem a fer! Bueno, pues vale... Aquesta és la via per sortir de la fractura de Catalunya? Repetir el procés polític més esbojarrat i populista vist a Europa aquest segle XXI junt amb el Brexit? Tornar a mentir amb objectius impossibles i que es burlen de les lleis, pilar de tota democràcia? Tornar a aniquilar mentalment més de la meitat dels catalans, als quals unes lleis de transició vergonyants per a qualsevol demòcrata haguessin reduït a ciutadans de segona?
Què tornaran a fer? I amb quin dret? A algú li queden dos dits de seny o la supèrbia és tal que encega aquest país, ostatge d’un nacionalisme minoritari, antieuropeista i de casa bona?
Estrasburg va ser ahir el teatre d’una obra en la qual sobra arrogància i falta el mínim higiènic d’autocrítica. Ningú no demana que l’independentisme renunciï al seu ideal. Només que, abans de continuar fotent aquest país, tingui la humilitat de llegir el resultat de tantes eleccions i, en espera de ser majoria, deixar de donar lliçons: als altres catalans, als “espanyolets” i, ara, a tot Europa.
Des d’un ridícul puntet d’Alemanya
Estrasburg va ser ahir teatre de l’arrogància: o Europa ens dona la raó –som els millors– o no és democràtica
veí d’Estrasburg –terres amarades en sang per gentilesa dels nacionalismes–, Carles Puigdemont i Toni Comín van tenir el deliri de llançar un altre ultimàtum a Europa: la nostra causa política és determinant per a la democràcia al Vell Continent. Per l’amor de Déu...
Incentivats per un cos d’advocats setciències disposats a afalagar l’orella dels qui els paguen tan bé, centenars d’independentistes van viatjar a Estrasburg per renyar Europa i proclamar aquest “ho tornarem a fer” que a cap governant espanyol no se li ocorreria dir avui perquè hi ha un desig assenyat d’arreglar la destrossa –aquest va ser el veredicte de les eleccions generals– i no de continuar llançant gasolina i èpica barata, com si els xocs de trens fossin graciosos.
La maquinària propagandística es cuidarà de magnificar l’acte, posar-los una banda sonora emotiva i donar fil prevacacional. Tot amb tal de dissimular que ni els tribunals ni les institucions europees no premiaran un moviment que, en els seus dies d’apogeu, es va creure per sobre de totes les lleis. I del sentit comú.
Quanta supèrbia a Estrasburg!