La crisi política a Àustria amenaça ara el canceller Sebastian Kurz
El Parlament debatrà dilluns una moció de censura al líder conservador
Berlín. Corresponsal
La crisi política desencadenada a Àustria pel vídeo comprometedor per a la ultradreta amenaça ara el canceller conservador, Sebastian Kurz, que s’havia afanyat a trencar amb els seus socis de Govern ultres dissabte passat, al cap de poc d’esclatar l’escàndol. Kurz intenta apuntalar un Executiu amb els ministres del partit (ÖVP) i amb tècnics, per resistir fins a les eleccions anticipades del proper setembre, però l’oposició no està per la feina.
Dilluns, Kurz afrontarà el debat d’una moció de censura al Parlament, que planeja presentar un petit partit ecologista, Jetzt, i les dues formacions més grans podrien acabar donant-li suport. “Un Govern de campanya electoral dirigida des d’una cancelleria transformada en quarter general de la campanya no és una opció”, va dir Peter Pilz, fundador de Jetzt.
Els socialdemòcrates responsabilitzen Kurz de la situació actual per haver decidit governar en coalició amb la ultradreta des de desembre del 2017. “La responsabilitat del fracàs de l’experiència és enterament seva”, va dir la presidenta de l’SPÖ, Pamela Rendi-Wagner. Per la seva part, els ultradretans de l’FPÖ sospesen prendre’s la revenja per haver estat escombrats del Govern de coalició.
Després de la dimissió el mateix dissabte del ja exvicecanceller i exlíder del partit, Heinz-Christian Strache, protagonista del vídeo, el canceller Kurz va forçar dilluns la destitució del ministre de l’Interior, Herbert Kickl, membre de l’ala dura de l’FPÖ. En resposta els altres ministres ultres van deixar les seves carteres. Sebastian Kurz vol encarregar aquests ministeris vacants a experts.
Només la ministra d’Exteriors, Karin Kneissl, una independent designada per l’FPÖ, està disposada a continuar, i el president federal, Alexander Van der Bellen, ho va acceptar. Van der Bellen va insistir ahir que les carteres vacants han de ser ocupades per “experts irreprotxables”; i a la nit, en un missatge a la nació, va demanar als polítics que anteposin el bé d’Àustria a interessos de partit, i va alertar del dany infligit aquests dies a la imatge del país, la qual cosa segur que tindrà “conseqüències econòmiques i turístiques”.
En el vídeo detonant de la crisi, gravat amb càmera oculta a Eivissa el juliol del 2017, el dimissionari Strache –que llavors no estava encara dins el govern– es prestava a fer tripijocs amb una suposada milionària russa a canvi d’ajuda a la campanya electoral d’aquell any.
Que el debat de la moció contra Kurz hagi estat programat per a dilluns vinent, és a dir, l’endemà de les eleccions europees, va ser rebut amb indignació per l’oposició. El president del Parlament, Wolfgang Sobotka, correligionari de Kurz en l’ÖVP, va argumentar que precisament havia considerat preferible, a favor d’“un debat calmat i factual”, que la moció s’abordés dilluns, després de la cita europea. Sobotka fins i tot va remarcar que volia “donar espai a la campanya electoral de les europees”. Però l’oposició no ho veu així; segons l’agència de notícies austríaca APA, volia que la moció fos examinada avui.
Si el partit socialdemòcrata SPÖ –segona força parlamentària– secundés la moció anunciada per Jetzt, provocaria la caiguda de Kurz. Ahir, l’SPÖ exigia una renovació total en el Govern. “Volem que tot el Govern de transició estigui format per tècnics, ja que estimem que és l’única solució que pot aportar confiança i estabilitat en aquesta difícil fase”, va indicar el partit.
Els ultradretans de l’FPÖ també fingeixen amb donar suport a la moció. Ahir fins i tot es va donar per fet, després d’unes declaracions de Herbert Kickl, que semblaven indicar-ho, si bé ell ho va desmentir després. “Seria una mica ingenu per part de Kurz suposar que nosaltres a l’FPÖ, després de la desconfiança de Kurz en nosaltres, no tinguem desconfiança en ell”, havia declarat Kickl al diari Österreich.
MARÍA-PAZ LÓPEZ Els socialdemòcrates culpen el mandatari del caos per pactar amb ultres, i un petit partit planeja la moció