Poble i ‘demos’

Un dels elements recurrents del populisme és fer referència al poble. D’aquí ve el seu nom. Popular remet a populus, que, després d’algunes transformacions i matisacions, avui pot significar una entitat cultural (pobles antics), social (estrats humils) o el comú i majoritari (el poble, com es diu col·loquialment). Aquest últim sentit s’encavalca també al de gent i de vegades és indiferent sostenir “això és el que vol el poble”, “això és el que demana la gent”.

Parlar en nom del poble, des del poble i per al poble, és un ressort habitual de molts discursos progressistes i de transformació social. Però no només això. És

més, també es fa referència al poble en termes nacionals (poble espanyol, poble català) o religiosos (poble de Déu). Així que poble pot ser-ho de moltes coses, la qual cosa comporta, inversament, que no té un sol significat.

Sí que es dona, en l’àmbit formal, en la seva estructura discursiva, un mateix patró: el popular s’oposa al no popular. A l’antiga Roma, per exemple, el populus (joves amb capacitat d’acció ciutadana, però no de govern –puber vol dir adolescent–) es contraposava a senatus (ancians amb capacitat d’incidència directa en la presa de decisions –senex vol dir ancià–). Així que si hi ha poble és perquè algú no ho és. Per això una altra de les característiques del populisme és l’assumpció d’una oposició binària fonamental. Qui representa el nosaltres i qui l’ells és el que diferencia els sentits del concepte poble.

En el pla polític i d’esquerres, dir que s’és el poble comporta sostenir una afirmació problemàtica. Primer perquè, en termes marxistes, s’unificaria l’heterogeni: un obrer (assalariat) i un autònom (empresari) són poble? I segon perquè la precarietat no sempre va de la mà de l’estrat social: un obrer amb un salari superior al d’un empresari és més poble?

Fer del mot polisèmic poble una categoria ontològica estàtica i evident, com si fos hereva de la noció llatina plebs (que ha arribat sense canvis al català), implica haver d’afrontar unes quantes apories. Per això, ja que vivim en democràcia, és més pertinent referir-se a demos, molt més genèric (demografia es lliga a demos, per exemple) i inclusiu. I també molt més comunitari, sens dubte.