Andorra assoleix la plena ocupació amb un mínim històric de taxa d'atur
EL PRINCIPAT VA TANCAR EL QUART TRIMESTRE DEL 2018 AMB UN PERCENTATGE D'ATUR DE L'1,5%, EL MÉS BAIX DES QUE ES RECOPILEN LES DADES SOBRE LA POBLACIÓ ACTIVA I NOTABLEMENT PER SOTA DE LES ECONOMIES VEÏNES I DE LA MITJANA EUROPEA
Andorra consolida la recuperació econòmica que va iniciar lentament a principis de l'any 2014, incrementant a un ritme del 3% anual els llocs de treball.
La taxa de l’1,5% referent al quart trimestre del 2018, i que s'ha fet pública aquesta setmana, situa l’atur a Andorra molt per sota dels seus veïns europeus: Espanya va tancar l’any passat amb una taxa d’atur del 14,5% i França del 9,1%, i la mitjana de la Unió Europea és del 7%. D’aquesta manera, el Principat torna a ser un país amb un atur pràcticament inexistent, després que la passada crisi econòmica fes aflorar per primera vegada aquesta realitat.
En efecte, entre l’abril del 2007 i el desembre del 2013, l’economia andorrana va acumular gairebé set anys consecutius de destrucció de llocs de treball, perdent assalariats, especialment, en el sector de la construcció i les obres públiques. La lenta recuperació va començar el gener del 2014, i els dos últims anys, un cop superada la incertesa generada per la crisi de Banca Privada d’Andorra, l’economia del Principat ha incrementat el nombre de llocs de treball a un ritme del 3% anual.
En paral·lel a la recuperació dels sectors tradicionals del comerç minorista, els serveis turístics, la banca i la construcció, els serveis empresarials han crescut amb força, els darrers anys, i s’han consolidat com el tercer sector amb més assalariats del país pirinenc, només superat pel retail i l’hoteleria. Aquest nou sector econòmic ha crescut amb l’obertura de l’economia a la inversió estrangera,
implementada a partir de finals del 2012, i la signatura de convenis per evitar la doble imposició que, fins fa pocs anys, castigava i feia pràcticament inviable l’exportació de serveis des d’Andorra.
L’economia andorrana va créixer l’any passat per sisè any consecutiu, després de la crisi econòmica i financera, i ho va fer amb un increment del PIB nominal del 2,5%, a un ritme lleugerament inferior al dels anys 2016 i 2017, en què havia crescut en 2,6% i un 2,7%, respectivament.
Sis anys d’equilibri pressupostari
El Govern d’Andorra va presentar la setmana passada la liquidació del pressupost del 2018, en què va assolir un superàvit de gestió per sisè any consecutiu, i un lleuger dèficit de caixa equivalent al 0,08% del PIB. Des del 2013, l’executiu andorrà ha mantingut els números vermells a ratlla, fent un esforç per equilibrar els comptes: els anys 2013, 2016 i 2017 va tancar el pressupost amb superàvit, i el 2014, el 2015 i el 2018 amb dèficits que oscil·len entre el 0,08% i el 0,5% del PIB.
Els set Comuns (ajuntaments) que formen Andorra han seguit la mateixa línia d’equilibri pressupostari, i el deute públic global del país ha passat dels 1.032 milions d’euros, el 2012, als 992 milions, el 2018. Set anys enrere, el deute públic global (Govern central i Comuns) representava el 41,9% del PIB; el desembre de l’any passat, aquest percentatge ja havia baixat més de sis punts, situant-se en el 35,8% del PIB. Aquestes xifres d’endeutament també contrasten amb les dels dos grans veïns del Principat: a Espanya, el deute representa un 97,2% del PIB, i a França, un 99%.
Nou paradigma
Els anys de la crisi i la recuperació econòmica han estat anys de reformes que han canviat alguns dels pilars sobre els quals s’havia fonamentat el creixement de l’economia andorrana al llarg de les dècades. En una dècada, el Principat ha passat de ser una economia sense impostos directes, amb secret bancari i pràcticament tancada a la inversió estrangera, a desplegar un nou model impositiu amb una tributació directa d’un tipus màxim del 10%, plenament cooperant en matèria fiscal i on la inversió estrangera ja representa un 5,6% del PIB.
L’entrada de l’economia andorrana en el nou paradigma de l’obertura, la diversificació i la transparència s’ha de consolidar els pròxims anys amb la signatura d’un acord d’associació amb la Unió Europea, que permeti al Principat formar part del mercat interior sense necessitat de ser membre de la Unió i preservant determinades especificitats pròpies d’un país de reduïda dimensió territorial. El Govern i la totalitat de l’arc parlamentari d’Andorra aspiren a poder concloure un acord que atorgui al país un estatus similar al de Liechtenstein, que des del 1995 participa en el mercat interior en el marc de l’Espai Econòmic Europeu.