Contra la pobresa energètica
La pobresa és un problema que, com a societat, hem de combatre. És una realitat que impacta directament en la vida d’alguns col·lectius, els més vulnerables, incloent-hi també el seu vessant relacionat amb l’energia. Les companyies d’Aelec (EDP, Endesa, Iberdrola, Naturgy i Viesgo) són sensibles a les difícils circumstàncies per les quals passen algunes llars i, per això, col·laboren activament amb ajuntaments i organitzacions no governamentals per contribuir a alleujar aquestes situacions d’injustícia i desigualtat.
La pobresa energètica és un problema de tothom i complex. Requereix canvis profunds i necessita la participació dels serveis socials –que treballen directament amb les persones afectades– i l’Administració –amb la competència de totes les autoritats a escala nacional, regional i local–, a més de la col·laboració de les empreses energètiques i les organitzacions del tercer sector, com els agents socials.
El primer pas per solucionar un problema és identificar-lo. Només si se’n delimita l’abast es podrà avançar cap a una normativa única per a tot el territori nacional, que eviti les confusions i contradiccions i permeti la correcta protecció dels consumidors més vulnerables. En definitiva, una estratègia nacional capaç de provocar un canvi social real. Aquest full de ruta haurà d’implicar tots els sectors que tinguin alguna cosa per aportar en la lluita contra la pobresa. Com assenyala la UE, les mesures de millora en l’eficiència energètica de l’habitatge han d’ocupar un lloc central en qualsevol estratègia que es defineixi. Es tracta, a més, d’una àrea en la qual hi ha un ampli marge de millora. També s’haurien de preveure mesures econòmiques, a través d’un “bo social energètic” amb càrrec als pressupostos de l’Administració, articulat de manera semblant al bo social tèrmic recentment creat.
Es tracta, d’aquesta manera, de donar prou ajuda als qui realment la necessiten, tot detectant qui són els clients i col·lectius que, pel fet de trobar-se en situació de vulnerabilitat, necessiten aquest suport. Val la pena assenyalar, en aquest sentit, que la quantia dels ajuts que reben els beneficiaris d’aquest bo ha augmentat per cobrir millor les seves necessitats energètiques. En resum, el propòsit és oferir protecció a aquells ciutadans que així ho requereixen de la societat. Una societat que ha de respondre per ells.
És evident que encara queda molt per fer. Administració, els serveis socials, les empreses i la ciutadania ens hem de coordinar perquè la manca de recursos no impedeixi que els ciutadans puguin cobrir les seves necessitats energètiques fonamentals a tot arreu.
Hauria de preveure’s un “bo social energètic” amb càrrec als pressupostos