El lobby contra el decret llei de reforma laboral
El Govern de Pedro Sánchez ha renunciat finalment a fer caure per decret llei la reforma laboral aprovada per l’executiu de Mariano Rajoy el 2012, en plena crisi del deute a Europa. Els sindicats han deixat constància de la retirada de l’executiu i de la seva “decepció” aquesta mateixa setmana recordant a Sánchez que no ha canviat la legislació, tal com havia promès.
Tot i això, la renúncia de la Ministra de Treball, Magdalena Valerio, a tirar endavant una contrareforma que ja tenia pràcticament ultimada, revela que les tres últimes setmanes hi ha hagut transcendents moviments entre bambolines amb els agents socials i polítics com a principals implicats. Una batalla de poder important, ja que Sánchez havia considerat estratègic aquell canvi legal per reforçar el seu discurs social, davant un sector socialment pròxim als socialistes, de cara a les eleccions vinents.
La llum d’alarma, en el sentit d’intentar impedir l’aprovació d’aquestes mesures, la va donar la CEOE tot just saber que el Govern tenia en marxa els primers tràmits, just quan Sánchez va anunciar la data de les pròximes eleccions generals. És a dir, a mitjans de febrer.
Els canvis havien d’afectar principalment a la ultraactivitat dels convenis (que permet prorrogar automàticament la seva vigència mentre no se’n negocia un altre) que la llei del PP va suprimir i els sindicats volen recuperar; la preeminència dels convenis de sector sobre el de les empreses i el bloqueig que aquestes empreses es puguin despenjar dels convenis; la modificació de la legislació sobre subcontractació i el control dels horaris dels treballadors.
Des del primer moment, la CEOE va desplegar un ampli moviment de lobby o de pressió, fonamentalment en tres fronts.
El primer, directament sobre el Govern, en especial sobre la ministra, a qui se li va recordar que havia promès un canvi de la reforma laboral negociat amb els agents socials. La patronal va plantejar que amb ells no s’havia negociat res i que per això els resultava estrany que s’anunciessin canvis. Així mateix, un bon nombre d’empresaris i de representants de multinacionals van fer la seva de manera discreta en aproximacions al ministeri no divulgades. Alguna gran companyia fins i tot estava en negociació de conveni i afectada per la ultraactivitat.
La segona línia de treball va ser la pressió directa a través de l’opinió pública. Tasca assumida directament pel president de la patronal, Antonio Garamendi, o bé a través d’entrevistes, o bé mitjançant declaracions aprofitant compareixences en actes diversos. Una actitud que, sens dubte, ha col·locat la gran patronal espanyola davant el govern de Sánchez, posició de risc si finalment els resultats electorals li van bé a l’actual executiu socialista.
La tercera línia de treball, novament discreta, va ser moure’s preventivament per evitar que el potencial decret llei de la ministra Valerio tingués ratificació parlamentària. És a dir, intentar constituir una majoria de bloqueig a la diputació permanent del Congrés, la que manté l’activitat parlamentària quan les Corts han estat dissoltes per la convocatòria d’eleccions.
A aquesta subtil tasca es va aplicar l’especialista parlamentari de la patronal i president de Foment, Josep Sánchez Llibre. No debades, l’exdiputat democristià acumula a l’esquena molts anys de parlamentari, alguns dels quals com a portaveu d’afers econòmics.
La diputació la integren 64 diputats. L’oposició al decret tenia, d’entrada, els vots dels representants de PP, Ciutadans i UPN, amb 24, 6 i 1 diputats respectivament. Sánchez Llibre va confirmar el seu suport amb el secretari general del PP, Teodoro García Egea, i amb la portaveu d’afers socials, Carmen Navarro. De la mateixa manera va procedir amb el portaveu de Treball de Ciutadans, Sergio del Campo.
Les peces a convèncer de debò eren els representants del PNB i els del PDECat, un cada un. Pocs, però prou per assolir els 33 vots necessaris per formar la majoria de rebuig del decret llei de contrareforma laboral del Govern.
Sánchez Llibre va concentrar, doncs, els esforços en les converses amb els portaveus parlamentaris del PNB, Aitor Esteban i del PDECat, Carles Campuzano. Amb el compromís de tots dos de rebutjar el possible reial decret, la CEOE va respirar tranquil·la i el Govern va llançar la tovallola i va desistir de continuar endavant amb la derrota parlamentària assegurada.
L’únic punt que s’ha salvat de la contrareforma prevista ha estat la regulació sobre jornada laboral. I aquesta encara ha quedat descafeïnada, ja que l’aplicació de la norma queda supeditada a la seva inclusió en els convenis col·lectius.
Dimecres passat, en una reunió conjunta del comitè executiu i la junta, la CEOE va celebrar la victòria. Garamendi va explicar les gestions que s’havien fet i va felicitar el president de la patronal catalana. Ell, per la seva part, va informar els seus companys dels moviments polítics duts a terme i tots van donar el tema per tancat. Almenys fins al 28 d’abril. Després, tot dependrà del resultat que donin les urnes.
La patronal va celebrar dimecres que l’Executiu no tingués majoria per a la contrareforma laboral