Anticipar-se a la decadència
L’adeu sense retorn de milers d’empreses és un núvol negre que a mitjà termini descarregarà sobre l’economia barcelonina. Contrarestar aquesta amenaça és possible impulsant avui iniciatives de ciutat que donin els seus fruits amb el temps.
Barcelona sempre ha sabut imaginar escenaris de futur. Avui és notícia el Barri Gòtic, precisament, per ser un exemple d’èxit des que va ser concebut a començaments del segle XX, quan es va decidir gotitzar alguns edificis preexistents per fer-lo més atractiu i atreure visitants.
L’èxit va ser tan gran que, encara avui, molts locals i forans ignoren que l’esplendor del barri es deu, en part, al tunejat dut a terme per polítics amb visió de futur. L’editorial Robert Laffont acaba de publicar en francès una sensacional guia de Barcelona (dirigida per Pierre Ducrozet) que, malgrat els seus molts encerts, incorre en l’error habitual de donar per original el gòtic del Gòtic. El barri torna a ser notícia pel tancament de comerços històrics, com ara el fascinant laberint de mobles de vímet de les Germanes García a Banys Nous. L’èxit d’un barri de mentida ha portat un comerç de mentida (tapes, mojiteries, pasta ràpida) que ara, a sobre, expulsa les botigues amb arrelament. El del Gòtic és un exemple de mort d’èxit per excés de turisme sense mesures correctores, però aquest és un altre tema.
Si ens preguntessin per un altre barri concebut temps enrere en un laboratori i que ha acabat millorant la ciutat parlaríem del 22@. El districte de la innovació que va impulsar Joan Clos està a punt de fer dues dècades, però és ara quan es pot considerar un model d’èxit per a la generació i la captació de talent.
No va ser un part fàcil. Al contrari: la intervenció en una zona sensible com el Poblenou va generar un agre debat, però al final es va votar per unanimitat. Tots els partits que després han governat la ciutat han fet les seves aportacions al projecte.
Les millores derivades d’intervencions urbanístiques tarden més a apreciar-se del que voldríem, en especial els alcaldes que les van aprovar. Ara bé, això no hauria de dissuadir els governants d’emprendre projectes a diversos mandats vista.
Una de les propostes estrella de la pròxima campanya electoral és el tramvia per la Diagonal, però, s’hi estigui a favor o en contra, és obvi que es tracta més d’una reforma interna que no pas d’un pla per projectar la ciutat. D’altra banda, la configuració de la Barcelona metropolitana, el gran repte pendent, no ocuparà gaire quota de pantalla durant la campanya, més enllà dels pronunciaments a favor dels i les alcaldables.
I el projecte dels Jocs d’hivern del 2030 cada vegada s’assembla més a una d’aquestes aventures incertes de les quals ningú no s’atreveix a baixar per por de ser assenyalat per haver trencat el consens. Més en la línia del que correspon a una gran ciutat s’emmarcaria el projecte formulat per
Jaume Collboni a fi d’acollir l’Exposició Universal del 2030, que serviria per recuperar la muntanya de Montjuïc. És probable que durant les pròximes setmanes s’anunciïn altres plans d’envergadura. N’hi ha més: apostes publicoprivades també són la Ciutadella del Coneixement o l’extensió del Pier01 a Ciutat Vella.
No es pot dir que Barcelona estigui aturada, però no sembla que hi hagi plantejaments de futur a l’altura de les aspiracions de la ciutat. És evident que la debilitat i els prejudicis del govern municipal actual i els llargs anys de paràlisi de la Generalitat han jugat a la contra.
I l’horitzó intimida. Les 4.000 empreses que han abandonat Catalunya no donen senyals de voler-hi tornar. De fet, avui no hi ha ningú reclamant-los que ho facin, potser perquè no hi ha ningú que entrevegi que en el curt o el mitjà termini es pugui dissipar la inestabilitat política que va motivarne l’èxode. Barcelona acabarà pagant la seva descapitalització en la mesura que les grans firmes que un dia va tenir es vagin arrelant, de manera imposada o per decantació natural, als territoris que han acollit les seves seus socials o fiscals.
Aleshores caldrà tenir bons projectes en marxa que permetin créixer i consolidarse a les iniciatives basades en la innovació que continuen triant la ciutat per la seva cultura i qualitat de vida.